On és la veritat?
Enviat per metri el
Bé, no voldria estendre'm en gaire conceptes filosòfics. Arran de tot plegat, crec què és licit de fer-nos aquesta pregunta. Si més no, per fer palés alguna cosa que m'amoIna. Ja sabem què la veritat absoluta no és d'aquest món, com diria el pare Eduard, i caldria esperar-la al més enllà( pel qui cregui, és clar ), però amb els nostres fets quotidians hi trobem tal disparitat de criteris al voltant de les nostres petites veritats, què paga la pena de comentar-ho.
On rau la veritat de les nostres comunitats i dels que poden prendre decissions sobre nosaltres, quan defensen aferrissadament els seus interessos malgrat què trepitgen els de sota?
On rau la veritat en aquest cas col·lectiva, dels partits polítics, quan el què pensen, ho eleven a la categoria de dogma i intenten d'imposar-ho per sobre de tot i de tots?
On rau la veritat dels mitjans de comunicació, que quan fan còrrer les informacions ens estan entabanan per totes bandes?
On rau la veritat a nivell personal, quan a les nostres vides de relació(parella, amics...) apostem per la nostra com a gran veritat, intentem d'imposar-la-hi, i no ens hi adonem que, potser, l'altri no la comparteix de la mateixa manera?
Crec què hauríem de dubtar una mica més de les nostres veritats, i això sí, prendre decissions conscients i enraonades d'aquests dubtes (que no vol dir inseguretat) i treballar des de la cura de la humilitat.
Penso què no es tracta tant de guanyar o perdre, i no obstinar-nos en aquesta competitivitat convulsiva que ens hi cega, i el més greu, ho transmetem als nostres pobres infants.
Si els objectius són els mateixos, estic pensant amb el dret a decidir, potser hauríem de bandejar la prepotència i la imposició, no vos sembla?
Cony! Com trobe a faltar el mestre Fuster, assatgista universal suecà,. Amb els seus articles, aquelles tertúlies de mitjanit, les seves reflexions sorgides des d'una visió escèptica però contundent i pragmàtica alhora.
Espero que arribem a bon port amb aquesta feinada que tenim entre mans i procurar no defallir pel camí.
1 comentari
Comentaris
Penso que la veritat no és
Enviat per Synera99 el Dg, 02/12/2012 - 23:57
Penso que la veritat no és gaire lluny. Sempre l'hem tinguda i la tindrem molt a prop, però mai més enllà de l'abast de la nostra vista. Perquè és aquest un tresor que només ens el farà a mans els familiars, els bons amics i aquells amb els quals compartim cercles o moviments comuns. Tots aquests/es ànimes de bon cor i de millors afers ens obriran als seus coneixements, purs i mancats de vicis, i es desviuran per donar-nos excelens concells i raonaments, essent una font inesgotable de valors i veritables directrius idónies per canalitzar òptimament les nostres projeccions.
Serà poc probable que confiï cegament en l'argument d'un polític, però difícilment ho faré d'una persona propera al meu entorn.
I tu, Metri, malgrat el poc temps que et conec, ets dins d'aquest cercle meu.
Una abraçada.