“La Vanguardia” de cada dia

Llegeixo “La Vanguardia” des d'abans de saber llegir -mirava els sants. El meu pare n'era subscriptor i aquesta subscripció la va heretar mon germà gran. Malgrat tot, l'hàbit el tinc adquirit i és un diari que trio tot sovint, no perquè m'agradi, que m'agrada poc, sinó per això: per hàbit adquirit.

Analitzem perquè no m'agrada: primer, perquè és escrit en castellà. Segon, perquè té una visió molt espanyolista i tercer i últim, perquè el “Grupo Godó” són uns oportunistes i especuladors de ca l'ample.

Analitzem perquè m'agrada: primer, ha quedat clar, és el meu diari des de sempre. Segon, té algun col·laborador que dóna gust de llegir i tercer i últim, té unes mesures còmodes al moment de llegir-lo.

Ara bé, tota aquesta parafernàlia que de fa dies estan fent em sembla exagerada i fora de lloc. Ho entenc com a un llançament de màrqueting i de propaganda però ells ho volen disfressar com que aquest diari es fa català i catalanista. I això no és veritat. Dic amb tot l'ímpetu possible que arriben tard a la jugada. Ja fa un munt d'anys que l'”Avui” i “El Punt” surten en una única llegua, la nostra. També fa un temps llarg que el bilingüisme d'”El Periódico” funciona amb èxit. I darrerament ha sortit amb molta empenta l'”Ara”, un diari que és ben jovenet però que, de mica en mica, s'està imposant. I ara venen els de “La Vanguardia” a dir-nos que són collonuts i originals. I jo els dic, senzillament: “collons, ja era hora!”.

És ben cert que allà a on fan la presentació d'aquesta edició en vernacle tenen un èxit considerable. Omplen els teatres i recullen un bon sac d'aplaudiments. A Arenys no podia ser d'una altra manera. El dissabte passat varen omplir, de gom a gom, el Teatre Principal. Un Enric Sierra, fet un gall de panses -jugava a casa-, va ser el mestre de cerimònies de tota la vetllada. Hi havia congregats tots els prohoms del poble satisfets, amb un generós somriure dibuixat a la cara, i alguns -pocs- aprofitaven per iniciar la Campanya Electoral que se'ns tira al damunt. Què no ens passi res d'aquí fins al 22 de maig!

Res més, continuaré llegint “La Vanguardia”, és clar que sí i, evidentment, l'agafaré en català. Però vanguardistes estimats, rebaixeu els vostres fums i tingueu clar que, com sempre, arribeu tard, molt tard. Senzillament sou els últims.