15 anys de Nocturna

El pas pel carrer de la Torre és una de les imatges que tinc guardades de la primera Cercavila nocturna. Fer una sortida de nit amb tota la família de gegants i amb un recorregut ple de sorpreses va ser un invent que ens varem empatollar després d'haver participat a una cercavila semblant a la Bisbal (que algú em corregeixi si no es exactament així). Des d'aleshores han passat quinze anys i avui hem tornat a sortir, en horari de "prime time" i sense que es notés que jugava el Barça a Madrid. El recorregut i tot el conjunt d'ambientacions i sorpreses han estat molt ben trobades i molt treballades. Potser sóc parcial però ha estat una gran cercavila i hem tornat a passar pel carrer de la Torre que ha tret les seves millors gales.

A la Nocturna entre ombres i reflexos que enlluernen et trobes amb tothom. Encara que sigui un hola o un adéu ràpid per no perdre el pas de la geganta. Estic content d'haver-me trobat les "alternatives" i que la Pat m'hagi dit que li havia agradat el meu comentari a l'apunt del manifest i també que la Roser "del Patronat" també li hagi agradat. Va valdre la pena l'estona que hi vaig dedicar, entrada la matinada.

I camí de casa, mentre tocava Reig Bord a la Placeta, al passar per la Plaça de la Vila un home magribí (que fa uns dies va presentar-me en Manel Pou i ara no recordo el nom [1]) m'ha preguntat per les festes i que es feia aquests dies. Vestit de blanc i amb la faixa vermella al coll li he explicat que avui era la festa del gegants però que dimarts sortien els macips -amb faixa i picarols- per mantenir una promesa a Sant Roc fa més de 400 anys i que porta salut i protecció per tot l'any. Ha somrigut i li ha interessat saber per on podria trobar les colles. Per ell, que justament aquests dies fa el ramadà, no li ha semblat estranya aquesta tradició arenyenca. Els musulmans tenen baraka per entendre aquestes intercessions divines.

De la Nocturna d'enguany però, em quedo amb el petó que m'ha reclamat i regalat la Jana, quan m'ha vist acabar de ballar i sortint amarat de suor de sota na Flor d'Alba.

PS: l'apunt el deixo sense fotos a l'espera de poder triar entre la crònica completa del barrinaire.

[1]: L'home es diu Rachid, en Manel m'ho ha apuntat aquest matí. I m'ha satisfet que fos lector habitual dels apunts dels arenyautes.

8 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

annamarin

Crònica maca, maca Oriol

Enviat per annamarin el Dll, 15/08/2011 - 14:50

Crònica maca, maca Oriol. A mi també em va semblar una nit fantàstica. Per la Nocturna en si, creativa i fresca , per la seva energia i sintonia amb la gent. Sobretot per la ballada d'estil, elegància i complicitat que vàreu regalar-nos a Placeta els "veterans", que em va emocionar. Jo també vaig poder trobar-me la Fatihah, amb l'Ayour i el Massin, veïns de casa i amcs d'en Biel d'escola, encantats amb els gegants i la festa, que no sé si saben ben bé que és Sant Roc, no s'en perden ni una. De tota la nit, jo també em quedo amb la mirada de llum d'en Biel, mentre seguíem pels carrers al costat dels tabals, amb el ritme de la festa bategant-li al pit i omplint-lo d'adrenalina de la bona.
Que el Sant Roc d'enguany continuï així, avui i demà. Amb la Pesta, el Vot de Vila, els Macips, la Dansa d'Arenys i més Gegants. I la gent al carrer, amb la mirada de llum d'en Biel als ulls de tothom. Que això és el més important i ho feu possible tots els qui esteu darrera d'una manera o d'una altra, perquè sí. Per raons ben diferents , però igual de nobles.

Salut i bona festa!!!

anna

L'ona o Lluisona Canuda!

i molts més que en farem!

Enviat per L'ona o Lluisona Canuda! el Dll, 15/08/2011 - 21:13

Que la Nocturna sigui un èxit és gràcies als balladors, els geganters! I també la gent que cada dia ens hem trobat a retallar, enganxar, pintar, cosir, esparracar, pomadejar, posar focus (gràcies Manel) i treure'ls també. I és que la Nocturna i participa kolta gent i cada any es fa amb una il·lusió tremenda!
Jo que aquest any he estat amb els "veteranus", m'ho he passat genial! Denota que l'estima dels gegants és llarga perquè els feu ballar amb una suavitat i un ritme envejables. No sé si en podré dur de gegants, la meva experiència, va ser molt desagradable, i penso que vulguis o no, per portar-ne un cal tenir una traça innata. De la nit me'n recordaré prou, de vosaltres, més! En Marc, l'Arnau, en Toni, en Roc, en Bernat, l'Ignasi, l'Alfons i tu (i no sé si em deixo algú!) perquè sempre diem que els guapos són els grans, però no pensem mai que els qui porten els grans (que sou més petits) per tant els petits dels grans, també són els guapos i els grans!!! Visc-A!!!

Nani Viníssim

15 anys donen per molt,

Enviat per Nani Viníssim el Dll, 15/08/2011 - 12:37

Ho expliques bé, però la Bisbal el recorregut era diurn. A Arenys hi vam voler posar el plus de nocturnitat buscant una cercavila "canalla" i va ser un èxit per famílies i canalla. La història de la Nocturna és el resultat d'una sèrie de coincidències, que algun dia hem d'explicar bé. La música Dixie, els grups cubans al ball participats per en Dulsat&Co, l'arribada de la Pomada, els Pomada tocant, en Titot "Avanti Pòpolo", els Labradores, les pilotes d'en Justo, les torxes, el carretó de la fertilitat ... 15 anys donen per molt, una història "NOCTUUUUUUUUUURRRRRRNNNAAAAAAAA".

Xavi Salbanyà

Felicitats als geganters

Enviat per Xavi Salbanyà el Dll, 15/08/2011 - 12:38

no cal explicar-tot ara, si no que explicarem quan siguem grans!!!de totes maneres dong fe que en lineas generals va per aquí el tema. salut poguem anar celebrant anys tots junts. i permeteu-me que feliciti a la actual colla de geganters per la gran currada d'ahir tot un exit!!

Rosa Paula F. Valcárcel

El primer any -potser l'únic-

Enviat per Rosa Paula F. Valcárcel el Dll, 15/08/2011 - 12:39

El primer any -potser l'únic- que la Revetlla de Sant Joan va deixar beneficis vam voler "vestir" una mica més les "Festes de Sant Roc"....En aquell moment sortien els macips i potser, no ho recordo, ja es feia la pedalejada. Una mica per casualitat va sorgir la idea de que els geganters fessiu la nocturna que acabava a la Placeta on els "santjoaneros" vam muntar una revetlla....

Com diu en Salbanyà, no ho expliquem tot ara....Cubans que no arriben, mojitos boníssims...

Helena Bargalló Bozzo

quins temps, aquella primera

Enviat per Helena Bargalló Bozzo el Dll, 15/08/2011 - 12:40

quins temps, aquella primera nocturna organitzada per quatre gats!

Pau Arjona

No recordo totes les

Enviat per Pau Arjona el Dc, 17/08/2011 - 13:03

No recordo totes les nocturnes, a la primera jo tenia 4 anys, però tinc un grat record d'aquestes dues últimes. Potser perque ja em fet més colla i estem tots més units que mai. La currada que suposa preparar una nocturna (que no és només preparar o penjar la decoració o, com fa pocs anys, disfressar els gegants sino que hi ha una gran feina al redera) es veu compensada al veure la gentada que ve a veure'ns, i més coincidint amb el Madrid - Barça, i que acaba disfrutant, ballant,... vaja, passant una gran nit.

Des de la colla fem un "esforç" per transmetre l'energia del ball cap al públic, intentar arriscar una mica fent passades d'esquena, girs interminables,... a fi de contentar la gent. Es podria dir que la nostra filosofia actual és "disfruta i faràs disfrutar" i nosaltres, i perdó que parli en boca dels altres, ens ho vam passar de p... mare.

BS

1996

Enviat per BS el Dc, 17/08/2011 - 18:20

Doncs sí, i la primera recordo que passava pel carrer d'Amunt.. i, jo que tenia 6 anys a punt de fer els 7, i amb un germanet petit a casa, li deia a algú mentre muntàvem que com seria això de que els gegants sortissin de nit.. (no sé si me'ls devia imaginar en pijama). I la de la Bisbal (de cercavila) també me'n recordo (vagament, és clar)!

Era l'època que tenia l'habitació plena de posters de gegants i mirava un cop rere l'altra aquella cinta de VHS que durava 3 hores (o més) i era un compendi de coses dels gegants d'Arenys.. (al final qui la va heretar?) Si encara es veu, en vull còpia!

Felicitats als geganters, pels 15 anys de nocturna, per la currada d'aquest any i per una cosa que molts arenyencs crèiem impossible: per una nit la Maria va ser guapa, guapa!