15 anys sense Lluís Ferran de Pol

Parlar de Ferran de Pol és parlar del Mareny (Arenys de Mar) o bé, sentir l'exili en la pròpia pell. Avui, 19 d'octubre de 2010, commemorem 15 anys de la mort de l'advocat , de l'escriptor, del periodista arenyenc, Lluís Ferran de Pol.

Tenia ganes de fer alguna cosa per a recordar-lo (l'oblit i jo no ens entenem). Potser aquest gest no és prou, però per a mi ja és això. Del poc temps del que disposo, però de força i de ganes de fer coses me'n sobren, en faig aquest modest recordatori.

Aquest apunt serveix per destacar una minsa part de la seva obra, la que a mi m'agrada més. Si tu també tens ganes de recordar Ferran de Pol, fes-ho, sense vergonya i a la teva manera. Si en som quatre ja estarà bé, que no ens mirin a través de miralls tèrbols perquè tenim clar que no n’era un de tants...

Miralls Tèrbols
'Han arribat al cim del turó, al cementiri del Mareny. Gran portalada blanca davant la mar. S’entra per una escalinata de quatre graons. Des de la porta, el cementiri és un llarg camí fosc entre dues rengleres de xiprers que pugen amunt, amunt sempre.
Els capellans, precedits pels escolans amb el portacreu al mig, pugen les escales de l’entrada, travessen el petit atri i enfilen la segona escalinata. Deixen a la dreta el dipòsit de cadàvers, presidit per un gran Crist clavat en creu. Avui és tancat. Altres vegades, a la majoria d’enterraments, entren el mort allí mentre li canten les absoltes. Avui no. Avui és capellans, ascendint per la triple sèrie d’escalinates, s’arribaran fins a la capella de les grans solemnitats, fins a la capella emplaçada enmig de les tombes dels rics, a la part més alta del cementiri. Avui la morta es paga les absoltes i les paga bé.'

Un de tants
'Avui han començat a donar-nos pa. Un per a cada dotze homes. Són pans de quilo. Durant la nit –encara no ens hem habituat del tot a dormir sobre la platja humida-, la fam alça la seva veu cridanera i crea l’angoixa d’un malson sempre renovat...És un pa immens que un negre talla a cops de baioneta. La veu de la fam ens burxa l’orella:

- És per a tu, és per a tu!...

Cauen llesques tan fines que el vent se les emporta. Floten per damunt dels nostres caps, i nosaltres seguim el seu incert planejar decidits a arreplegar-ne alguna...Ja no som homes, som un gossada famolenca amb els morros alçats cap al cel i amb els nassos plens d’un envaïdor perfum de pa torrat...'

Lluís Ferran de Pol, a la xarxa:

Miralls tèrbols: http://www.arenyautes.cat/node/2210
Biblioteca Pare Fidel Fita, d'Arenys de Mar:
http://www.arenysdemar.cat/document.php?id=15280
AELC: http://www.escriptors.cat/autors/ferrandepoll/index.php
LletrA, Noms propis: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/lluis-ferran-de-pol
Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Ferran_de_Pol