20 anys de Cercavila Nocturna

Avui la Nocturna fa 20 anys i ha esdevingut un imprescindible de les festes arenyenques i de Sant Roc. Felicitats a tota la gent d’Arenys que la gaudeix i que l’ha fet possible tots aquests anys.  

Els orígens de la Nocturna són llunyans. La idea original no és arenyenca: feia poc que els geganters d’Arenys havíem anat a la festa major de la Bisbal de l’Empordà. Allà vam participar en una cercavila diferent on els protagonistes no eren els gegants sinó el públic: sabreu de què parlo si us dic que hi havia unes pilotes inflables botant per damunt la gent, un grup de música que poc tenia a veure amb gralles i flabiols, o la peça de  roba gegant que un mar de mans li donaven vida pròpia… L’aportació de l’Ignasi i meva va ser que vam pensar fer tot allò a Arenys però de nit i, deixeu-m’ho dir amb nocturnitat i “alevosía”. Els geganters d’Arenys de Mar érem una colla de pirates mercenaris amb una debilitat per la nit, forta, molt forta. El que volíem era organitzar una farra nocturna i participativa, trencar esquemes i, sobretot, fer que la gent xalés de veres amb els gegants d’una manera diferent, nova.

La preguntes eren dues: com fer-ho? ens ho deixarien fer?

El primer pas va ser convidar el tècnic de cultura de l’ajuntament, l’Enric Pera, company geganter i excap de colla, un dia a dinar a un pis del carrer de Sant Ramon, damunt els Seràfics per, literalment, vendre-li la moto. Podríem dir que amb ampolles de vi el vam ben enredar, però el cert és que ens va comprar la idea tot d’una. Difícilment el projecte hauria tirat endavant sense el seu vist-i-plau. Aquell dia es van esvair uns quants dubtes. Gràcies Enric! El segon pas era demanar permís a la regidora de cultura, la Joana Asensio. El nostre somni era que ens ho deixessin fer, i la nostra sorpresa és que vam sortir d’aquella reunió amb permís, pressupost per l’organització i l’ajuntament pagava un grup de música en acabar la Cercavila. Bravo per la Joana!

Sense la col·laboració de l’Enric i de la Joana la cercavila Nocturna no existiria. Des d’aquí el més sincer dels agraïments.

Un cop decidit el recorregut i el que volíem fer a cada carrer, el tercer pas era explicar-ho a la colla de geganters. Fins aleshores no en sabia gairebé res ningú a part dels caps bicèfals –tots els que han fet de caps de geganters saben de la solitud del càrrec...-. Com era habitual, la reunió a  l’Escorxador va estar carregada de rots, pets, collonades, uns amb pijama i sabatilles, altres pensant només on anirien de copes després. Si no em traeix la memòria, es va acollir la idea amb alguna reticència, causada segurament perquè no la vam saber explicar amb prou claredat. Si nosaltres érem incapaços de visualitzar allò nou, imagina’t la resta de la colla…

Quedava potser el que cada any és el més difícil: muntar-la. El 14 d’agost d’aquell any va ser un dia llarg i feiner per a molts, no ho havíem fet mai i ho vam fer amb pocs efectius, molt pocs… Sense anar més lluny, jo no hi era, jo feia de bomber i aquell dia treballava. De memòria sé que l’Eduard, la Montse, en Cala, l’Helena, i uns pocs més van passar tot el dia parlant amb veïns, traginant torxes, xarxes, roba, focus…

És el moment d’agrair de tot  cor a tots els veïns d’Arenys. Tots i cadascun dels que vam trucar a la porta per explicar-los aquella idea estrafolària, ens van obrir amb un somriure i van estar disposats a participar-hi des del primer moment, ja sigui guardant material, penjant focus al balcó, encenent torxes o bé desplegant la roba, el que fóra. Molt agraït també a ells que van fer que aquella rocambolesca proposta sigui una realitat avui 20 anys després. Imprescindibles!

La resta ja és història, s’apaga l’enllumenat públic, comença la música i la Nocturna esdevé de la gent!

Història col·lectiva i compartida!

En el record també hi ha els grups de dixie, els Labradores, els grallers de pobles veïns, els vídeos de l’Ivan, l’arribada de la pomada, el carro de la fertilitat, en Titot bramant pel megàfon, els “gepetos”, els gegants ballant amb la Salseta … I, sobretot, unes nits màgiques compartides amb molta gent i que, més que canalles, han esdevingut familiars!

Moltes han estat les mans que han passat per la Nocturna, els peus que l’han ballat, els ulls que l’han vist i l’han mantingut viva aquests 20 anys i que per molts anys més!

Gràcies a tots!

* No puc acabar sense fer el crit de guerra dels geganters de moltes Nocturnes, no és un crit original,  manllevat d’una de les colles més gamberres de la nit arenyenca de fa 20 anys …

AAAAAAAAAííííííííííííííííi!!!!!!!!!!!!!