30/1/1714: Ermengol Amill i els seus fusellers desembarquen a Arenys

En David de Montserrat i en Jaume Clotet van venir, aquesta tardor, a Arenys de Mar, a presentar-nos “Lliures o Morts”, el llibre que han escrit sobre la Guerra de Successió (1701-1715) a partir de la figura d'Ermengol Amill, un dels comandaments  militars destacats de l'anomenat Front exterior. La promoció editorial ha batejat Amill com “l'heroi oblidat del 1714” i el “braveheart català”. 

El format escollit pels autors és de novel·la històrica, i per tant ens situem en una obra de ficció on les prioritats narratives prevalen al rigor històric. Ho dic, no pas per posar en dubte la infinitat de referències històriques que s'hi citen, sinó per aclarir no es una obra exahustiva i que hi ha unes quantes llicències que per raons de guió, i la gran quantitat d'informació que havien aconseguit el autors. 

Cal destacar que arran del procés de recerca i documentació els autors van descobrir que la data de mort d'Ermengol Amill va ser el 1732 i no, com es pensava fins ara, que havia mort el 1718. Un epíleg final comenta i situa els personatges i algunes de les llicències entre la realitat i la ficció. 

La coincidència de la presentació del llibre a Arenys de Mar i una única referència arenyenca en tota la novel·la em van moure a saber més del coronel Amill i dels seus fusellers de muntanya, i de com es va viure el setge de Barcelona i la Guerra de Successió a Arenys.    

Ermengol Amill a Arenys de Mar

En un punt de les platges entre Arenys i Canet, la tarda del 30 de gener de 1714, van desembarcar 400 fusellers comandats pel coronel Ermengol Amill. L'expedició militar que havia sortit del setge de Barcelona tenia l'objectiu inicial d'ocupar Mataró, però la missió es va suspendre quan els serveis d'espionatge van saber que la guarnició de Mataró havia estat alertada i esperava l'atac. Les tropes embarcades no van desmobilitzar-se i van anar costa amunt, fins passar Arenys. Aquesta era la segona operació marítima de l' Ermengol Amill a Arenys. Mig any abans, el mes d'agost, hi havia preparat un platja franca on pogués desembarcar l'expedició del Diputat General.

Aquell mes de gener, hi havia fonamentades esperances que podien canviar les tornes de la guerra. El setge de Barcelona no havia aconseguit els resultats militars esperats i, per desesperació de Felip V, la ciutat resistia. A la resta del país la presència de  les tropes borbòniques i la pressió fiscal, imposades per pagar l'exercit ocupant, de les anomenades quinzenades, havien aixecat nombroses revoltes i hi havia grups armats que lluitaven amb l'exercit regular que es desplaçava per  l'anomenat front exterior. 

Mataró era la ciutat que servia de magatzem general per les tropes acampades davant de Barcelona i per tant calia aturar aquesta ajuda i intentar trencar el setge. A Mataró també hi havia un nombre important de famílies nobles favorables a la causa borbònica que havien fugit de la capital, els batejats com a botiflers. Per delació o per bona feina dels serveis d'informació borbònica l'efecte sorpresa de l'atac havia desaparegut, però el contraespionatge va reaccionar i a Alella, es va escriure un dels capítols d'intriga i faldilles, documentat per Francesc de Castellví i ben aprofitat a “Lliures o Morts”,  amb Marianna de Copons i Salvador Lleonart com a protagonistes destacats.

El 400 fusellers de l'Amill van desembarcar a les 5 de la tarda, del dia 30 de gener, probablement a la platja del Cavaió. I, “immediatament atacà Sant Pol” que recupera i des d'on l'endemà ja escrivia als Consellers de Barcelona: “El dia trenta a les cinc de la tarda amb poca diferència arribàrem a prendre terra trobant a la gent d'allí bastanta alborotada, desembarcant sense la menys intromissió entre Canet i Arenys. Els sometents no ha prés les armes tal com ens pensàvem, només alguns més senyalats, no ha sigut com es voceava per aquesta ciutat desconfiant molts de la meva arribada, no obstant van acudint gent no dubtant de que si hi ha medis, a fi de no atropellar el país, anirà prenent cos la importància de l'empresa".

Quinze dies abans, el 16 de gener, uns 2400 paisans que havien baixat des d'Arbúcies i la Selva,  havien pres la guarnició de Sant Pol i havien arribat a fins Canet. El comandant de Mataró va enviar les seves tropes per aturar-los i va recuperar Sant Pol. 

El desembarcament de les tropes a Arenys -que segons diu el mateix Amill no va aixecar grans passions -  va servir per tornar a mobilitzar les forces i  tornar a guanyar Sant Pol que era un indret marítim clau per garantir el subministrament de  Barcelona. Comencaven quinze dies de combats continuats entre les forces del coronel Amill i les tropes borbòniques establertes a Mataró. 

La nit del 3 al 4 de febrer,  Melchor Cano, comandant de Mataró, amb 800 infants i 300 cavalls, surt a correcuita per intentar agafar per sorpresa a l'Ermengol Amill que sap que fa nit a Arenys de Munt. Els sentinelles veuen venir als borbònics i els fusellers es retiren del poble. A la matinada arriben reforços des de Sant Iscle de paisans que s'afegeixen a les forces d'Amill. Al matí, “al congost de Fontcaldetes”, a l'alçada del Remei, les forces del coronel Amill fan una emboscada a la reraguarda de les tropes borbòniques que s'entornaven cap a Mataró. Amill perdé 6 homes i els borbònics 53 i 3 oficials.

El dia 7, el comandant Cano, amb 2300 homes surt de Mataró per recuperar Sant Pol. Els borbònics no van poder arribar-hi  perque els van atacar abans les forces l'Amill “le atacó de improviso, y duró el combate siendo preciso a Cano el ceder. Retrocedio a Arenys de Vall con perdida de 68 hombres, y Armengol perdió 26. Reforzado Cano con 300 caballos i 100 granderos, el dia inmediato atacó a Armengol que ocupava Arenys de Munt, y duró el fuego 2 horas. El reencuentro fue ardiente, porque poco antes  habian llegado a Armegol  600 paisanos de refuerzo . Herido el brigadier Dorquer , se retiro Cano a Arenys de Vall con perdida de 140 hombres, y el mismo dia hizo embarcar  sobre ocho barcos los heridos, y aquella misma tarde se retiró a Mataró. Los paisanos y fusileros perdieron  14 hombres y 20 heridos”, relata Francesc de Castellví.

Pels borbònics, Sant Pol esdevenia una plaça estratègica per la seva posició en les comunicacions amb Barcelona com per garantir la seva reraguarda. En una altra carta als Consellers Amill explicava també els seus èxits marítims: “ Posa en noticia a V.E. que aquesta nit un dels pincos prengué un ganguil amb quatre lanxes que passava a Mataró i venia de l'Escala cargant el pinco de diferents pertrets com les lanxes de farina i civada que immediatament s'han remès i no dubto hauran arribat a aqueixa capital. Procuraré oposar-me als designis de l'enemic per destorbar el sumistre per això procuro es facin biscotxos amb provisions de vins i lo demés necessari per a la manutencio"

La nova situació a la Marina de Llevant fa que el mateix Duc de Popoli, màxim responsable del setge, ordeni que surtin del camp de Barcelona quatre canons, 200 cavalls i 200 infants i dona ordre al general Cano amb 3200 homes i 800 cavalls vagin cap a Sant Pol. Per mar els donen suport 2 galeres i 2 fragates. Hi arriben el 14 de febrer. 

La defensa de Sant Pol era al carrec d'una guarnició d'un centenar d'homes menada pel sargent major Bernat Faig, que va resistir durant 26 hores fortificat a l'església. Finalment va pactar una capitulació. Amill no era a la zona perquè havia anat cap a l'interior a un consell de guerra presidit pel Marques del Poal amb tots els oficials del Front exterior. Malgrat tot,  Amill es mobilitza amb 4000 paisans i fusellers per socorrer Sant Pol, però ja era  tard. Segons explica  la crònica de Francesc de Castellví, que va recollir el testimoni del mateix Bernat Faig, “siguió la retaguardia de Cano mientras lo permitió lo aspero del terreno. Los paisanos, con esta ventaja y lo diestro de su punteria, incomodaron la retaguardia”.

Després d'aquestes darreres accions i segons les noves directrius del Consell de guerra les forces d'Amill es van retirar cap el Congost de Figueró, des d'on controlava la plana des de la Garriga a Hostalric. 

A la primavera, a mitjan de  maig, l'Amill i els seus fusellers de muntanya, tornaran a Arenys. 

Us en tornaré a parlar de l'Amill, i també del nostre heroi local en Bernat Pasqual. Aprofito aquest moment per deixar per escrit la proposta de fer la recreació del desembarcament de les tropes del coronel Ermengol Amill i els seus fusellers en els actes de commemoració dels tres-cents anys del 1714. Encara tenim un any per davant, per treballar-hi! Us hi apunteu?