65è aniversari: en memòria de la injustícia i la repressió

Un altre any i ja en són 65 des d'aquell 17 de febrer que va fer que aquesta data quedes per sempre més gravada a la vida de la nostra família .

Aquest desembre passat, com ja vaig escriure en un altre apunt, vàrem presentar la denúncia al Consulat de l'Argentina a Barcelona. Esperem que el que aquí,  al nostre país, se'ns nega ens ho resolguin els argentins. Encara que dubto que el que es resolgui allà tingui cap repercusió en aques país, seobretot veient com es canvien lleis sempre per afavorir als mateixos; impunitat pels de dalt i bufetades pels de baix.

Molta gent no sap la repressió que va patir la nostra família, perquè el meu pare no va voler mai que se sapigués. Se li va negar el dret a un habitatge -quan ens desnonaven de la casa on vivíem al carrer de les escolàpies-  i aleshores s'estaven construint les cases de Santa Maria que no ens en van concedir, perquè segons els que ho portaven ja no en quedaven. I, mentre ens ho deien, vàrem veure i saber que encara se'n van concedir varies més.

Tampoc no vàrem tenir mai dret a la llet i el formatge que es repartia a la Parroquia. I tampoc el meu germà Agustí (a.c.s) que era un bon estudiant i els hermanos l'hi van proposar i dir al meu pare que ells mateixos li demanarien una beca, perquè podia fer carrera, però li va ser denegada. Mentre veiem que altres alumnes, que a casa seva es podien permetre i pagar els estudis dels seus fills, rebien les beques.

Aquesta és una petita part de las injustícies que vàrem patir perque el meu oncle era Comunista. Que això en aquell temps era com si fossim dimonis.

Podria dir moltes coses més però bé crec que per avui ja n'hi a prou.

Aquest diumenge anirem a retre l'homenatge a en Joaquim Puig i Pidemunt i els seus companys que cada any fem amb la família i amb tots aquells qui ens acompanyen que aquets darrers anys han sigut molts més. Moltes gràcies a tots i totes!

ROSA Mª PUIG