Abandonar-se a
Enviat per eulalia el
” Saps què? Ho deixo estar… me’n vaig al parquing i llestos!”
Un cop al mes vaig a Barcelona tot el cap de setmana a rebre una formació, cada dia hi arribo mitja hora abans que la dedico a donar voltes i voltes al xanfrà buscant un aparcament. Aquest dissabte vaig abandonar just cinc minuts abans de començar el curs i la broma em va costar 30 €.
Quan era als vestuaris va arribar una companya del Maresme que tota contenta em va dir, ” He tingut més sort avui! He trobat dues places d’aparcament, no sabia quina escollir!”
A l’endemà diumenge em vaig proposar no abandonar, peti qui peti, i a última hora vaig trobar un aparcament.
Tot plegat em fa pensar quantes vegades ho deixem còrrer tot just abans que el miracle estigui a punt de sorprendre’ns. Tenim somnis, anhels, projectes que els iniciem amb empenta, entussiasme hi posem tota la nostra energia que mica en mica anem perdent quant els resultats no s’adequen a les expectatives de la nostra personalitat limitada, llavors ens desinflem i abandonem sense saber que si haguessim confiat només una mica més l’Univers ens hagués regalat el nostre somni millorat.
Una cosa és abandonar, deixar-ho còrrer, desistir i permetre que la nostra llum s’apagui. L’altre és abandonar-se a una Intel.ligència i Voluntad superiors, al fet que hi ha una mà que ens guia, ens cuida i ens protegeix que vol el nostre Bé més elevat.
Abandonar té un preu, la tristesa, la rabia, la queixa i el cinisme. Abandonar-se a també té un preu, el coratge, la confiança i la humilitat.
I tu, quin preu vols pagar?
