Ahir va fer un any

Ahir va fer un any que cansats de posar i treure l’estelada del balcó varem decidir deixar-l’hi fins que siguem independents.
Han passat moltes coses des de llavors però crec que les poden resumir en dues de molt clares: Espanya ens posa cada cop més pals a la roda i els nostres polítics no saben ajupir-se junts a treure’ls.
Els catalans, els de peu, ho tenim clar: som una nació i tenim dret a decidir. L’únic camí vàlid que ens queda als catalans és la independència, per nosaltres i pels espanyols.
Ni els polítics de sempre, ni els que han sorgit darrerament s’arremanguen per treballar conjuntament. Tots i cadascun d’ells busquen només el seu lluïment personal. Només saben mirar-se el melic. Si volen ser els nostres representants hauran d’esforçar-s’hi més i deixar les coses clares: independència sí i ara.
El poble és l’únic que pot fer moure aquest país i fer-lo anar endavant i ho va demostrar el dia 10 de juliol. Però alerta, també nosaltres hem d’estar atens i no dividir esforços com ha passat en les manifestacions dutes a terme durant la Diada arreu del país, on no varem ser capaços d’organitzar una capçalera unitària. La Catalunya independent ha de ser l’objectiu únic i comú de tots plegats.
Sabem que hi ha gent que, com nosaltres, té la senyera penjada al balcó des de la darrera Diada. Potser només és una campanya simbòlica, poc mediàtica, però que si n’està ple d’elles pels carrers de les nostres ciutats, serà un símbol inequívoc d’unitat.
Si avui l’has tret del calaix i encara la tens penjada al balcó, deixa-l’hi. Fins quant? Doncs fins que siguem independents.
Una estelada per la independència!