Així, en femení
Enviat per @miquelcolomert el
Segueixo amb cert retard l’entrevista de Joan Vinyoli a Josefina Castellví al programa Mestres de Mestres d’aquesta setmana. Biòloga marina, oceanògrafa, investigadora del CSIC, món i interessos ben allunyats dels meus. No hi fa res. La base del ser humà és el que m’interessa. No he estat mai a l’Antàrtida ni crec que mai arribi a posar-hi els peus. A ella, les circumstàncies la portaren a crear-hi una base d’operacions. Senzillesa de l’exposició. M’ha costat molt de creure en els projectes. És el més difícil. Després, un cop assumit el risc que comporten, tot bé rodat i el que ve és la feina, la feina. Assumir el risc de tot projecte. Penso que potser hem defugit tot allò que comporta risc i que per això mateix ens costa tant d’avançar. El risc d’arribar a saber que no t’equivoques. Transmet passió. Lloança de Ramon Margalef i, sobretot, de Ramon i Cajal que arribà, segons ella, a descriure coses que era impossible que hagués vist. No hi ha exactament vocacions. Pots saber si ets més de lletres o de ciències, però res més tret d’això. La resta són les circumstàncies i el que compta és la passió i l’entusiasme. Aboca tota l’energia i totes les ganes en allò que t’agradi i et surti de dintre. Sigui el que sigui. No és el guany material ni el càlcul de si et faràs ric o no. No és aquesta la compensació més important. És la llibertat, el fet de sentir-te lliure superant reptes i obstacles. No hi ha horaris ni calendari quan fas el que t’agrada, ni et passes l’any esperant això que en diem vacances, segurament una de les paraules més lletges del diccionari. No. Saber que no t’equivoques, aquest és el risc. Ha estat un plaer escoltar Josefina Castellví. No sé ni un borrall de la seva especialitat. No sé ni un borrall de la natura. No m’ha importat gens. La seva lliçó ha estat una altra. Igual que la realització del programa, cap concessió a la galeria, i la seva sobrietat i solidesa. I el guió, tan precís i discret, a penes perceptible.
Els qui estimem el mar no diem el mar. Diem la mar. Així, en femení. (J.C.)
En aquest enllaç podeu veure l'entrevista que us menciono:
http://www.tv3.cat/videos/4198410/Josefina-Castellvi
