Amb la Internacional, encara
Enviat per @miquelcolomert el
No és freqüent el polític que escrigui bé i escrigui, a més, sobre temes que no siguin de política estricta. M’agrada com escriu Joaquim Nadal, president del grup parlamentari socialista i candidat que fou, un dia ja llunyà, a la presidència de Catalunya. Llegeixo avui el seu article de l’altre dia, al PuntAvui, sobre si al final encara caldrà considerar obsolet Josep Pla, per exemple. I no m’he pogut estar de pensar, mentre llegeixo, que no em quadra gens la imatge de Nadal cantant la Internacional al final del congrés del seu partit aquest migdia. Nadal, m’agrada com escriu i m’agrada com parla. És dels pocs lletraferits que hi ha en primera línia de la polítca i sempre se m’ha fet estrany veure’l militar on milita. ¿Com pot ser que algú que es nota que estima i coneix el país pugui fer part de la mateixa cosa on hi ha Iceta, Zaragoza, Chacón, Corbacho, Montilla? El nou PSC encara canta la Internacional, sí, i en castellà, només faltaria. Com si fos pràcticament l’himne de Catalunya. I Nadal allà. No ho entenc, de veritat.
www.miquelcolomer.cat
