Amics per sempre

Amics areny@utes. Avui us parlaré d'uns amics que tinc. Uns amics amb els que he viscut experiències realment divertides. Són el Genís, l'Adrià, en Carles, l'Estela, l'Aina, la Fàtima, la Clàudia, la Marina, l'Ismael, en Joan, la Lucy, l'Aleix, l'Enric, en Joel, en Gerard, en Joan Marc, en Miquel, en Toni, la Júlia, l'Anna, en Noel i en Martí. El dia que els vaig conèixer molts d'ells tenien 3 anys d'edat. Llavors me'n recordo que tenia por perquè pensava que no seria capaç de fer una activitat extraescolar amb nens i nenes d'aquesta edat. Ensenyar com jugar i aprendre amb l'ordinador no va ser fàcil. Al principi van ser molts plors, però després han estat moltes les rialles que hem compartit. Gràcies al dia a dia i al fet d'agafar-nos confiança, afecte, d'enfadar-nos, de divertir-nos, de riure, d'explicar-nos coses, de fer-nos bromes, de quedar-nos bocabadats, de sorprede'ns i en definitiva d'estimar-nos, hem aconseguit superar aquest repte. Ara tots ells són els autèntics campions del ratolí i del teclat i s'han convertit en uns autèntics mags de l'ordinador. Pregunteu-los, sinó, pel joc del “peixitu”.

Avui ells i elles m'han fet un detall. Una gorra del CEIP Sinera i una postal amb dos aneguets. A la postal una frase “Amics per sempre”. I amics per sempre serem. Crec que una bona manera d'agrair-los és publicar aquest apunt. Moltes gràcies a tots i a totes i també als pares, l'AMPA i a l'escola del CEIP Sinera.