Anotacions sobre la crisi

Quan torni a tenir valor la paraula i els estats amb els seus governs avui còmplices, prenguin mesures per engarjolar els qui cometen frau, i recuperin els diners que han permès que desapareguin en "paradisos fiscals" començarem anar bé.
Els inspectors d'hisenda l'any 2009 reconeixien que 70.000 milions s'havien evadit.
La banca espanyola fou condemnada per la UE, el 2010 quan encara negociava amb 10 països paradisos fiscals, quant des del 2005 estava prohibit.
Només a les Illes Caiman s'estima que s'hi acumulen 460.000 milions de dòlars, etc, etc.
S'estima que en el conjunt de països d'Europa s'han escapolit 10 bil·lions d'Euros.
Europa està en una contradicció permanent, els estats no compleixen en el control de les grans fortunes de la mateixa manera que ho fan en general. Les entitats financeres se les ha d'obligar a tancar les portes al "paradisos fiscals", el Banc d'Espanya ho recomana des del 1994, però segueix fent els ulls grossos, tot i havent estat condemnada per la UE. Per altra banda, quant la justícia demana dades de comptes "secrets", aquests països no les donen invocant cínicament un decret del Tractat de Roma perquè vulneren la seva sagrada intimitat.
Els paradisos fiscals incentiven la delinqüència especulativa, són espais de refugi del diner corrupte i de procedència delictiva. Mentre els governs no es converteixin, no canviïn d’aquestes pràctiques diabòliques, no podran fer més polítiques socials. Els punts més bàsics de la Constitució es respecten? Vivim realment en democràcia? Governa realment l'Estat? Cap a on ens està portant aquesta situació?
Crec que la llum vermella ens l'hem passat fa temps. Podrem reaccionar?