Antoni Amer 'Garanya'

"La història robada" és el treball d'investigació dhistòrica fet pel periodista Antoni Tagures que explica, ressegueix, investiga i intenta posar al seu lloc a Antoni Amer 'Garanya' batle republicà de Manacor.

Vaig per feina (el llibres és llarg) i començo a destacar informació:

- Qui era Antoni Amer ‘Garanya’?
Batlle de Manacor, republicà, assassinat al final de l’any 1936 al cementiri de Son Coletes. Integrant de Unió Republicana o Esquerra Republicana

- El 1896 a les Illes es crea la Unió Republicana. Tres anys més tard comença una etapa d’expansió republicana que culmina el 1903 amb la majori absoluta a l’ajuntament de Palma.

- L’any 1900, a Mallorca, hi havia un 77% d’analfabetisme
- Als anys 20, un bon grapat de dones, s’incorporaven al mercat de treball gràcies a les perles de Manacor
- Es considera que Antoni Amer va muntar la primera agència de viatges de la ciutat.
- El 14 d’abril de 1931 es proclamà la Segona República
- El 16 d’abril de 1931, Antoni Amer ‘Garanya’ és designat batle provisional
- Des de l’ajuntament es reparteixen impresos, porta a porta, amb informació de l’estat del poble (economia, estat de projectes, etc). Es busca la transparència

- L’any 1933 comença a Manacor una guerra de papers. Un canal de comunicació amb l’electorat utilitzat per tots els partits polítics de l’època per fer campanya

- Jiménez de Asúa: ‘Si la República no hubiera de mudarlo todo, no merecería el esfuerzo haberla traído’

- Secció Femenina de la Unió de Dretes:
Pilar Solanas: ‘Si la cruz de Cristo dejara de sombrear el territorio español, dejaría de ser España..’
Francesca Roca (presidenta de la secció): ‘es posible que la mujer sea ignorante, pero sabra dar el voto i responsabilidades a los competentes’

- 1933: per primera vegada, les dones poden votar
- Jaume Jaume Rosselló va ser el fundador de la Falange a Manacor, l’any 1934.
- El 16 de febrer de 1935 es va estrenar, al Teatre Principal de Manacor, la sarsuela ‘Ai Quanquín que has vengut de prim!’ escrita per Sebastià Rubí Roig que parlava de l’emigració de mallorquins cap a Buenos Aires

- 23 de febrer de 1935 el diari local (de dretes i conservador) Voz y Voto publica l’article de Miquel Bestard:
’Debe la mujer actuar en la política?’
No. La mujer ha venido al mundo para fines más positivos y más nobles; ha venido para ser la dulce compañera de su esposo y solícita madre que cuide de la formación moral y espiritual de sus hijos con el fin que éstos sean dignos de ella y de la Madre Patria. He ahí, mujer, tu verdadera política’

No hi hagué ni una sola carta al director en senyal de protesta.

- Editorial publicada a la revista local ‘Nosotros’ (d’esquerres) en motiu de les eleccions generals del 1936:
Los peores enemigos del trabajador son el clero y la banca; Votar a las izquierdas es demostrar cultura, ciudadanía, humanidad y decencia.
Al conjunt de les Illes Balears, Primo de Rivera va aconseguir 96 vots. Sorprenent quan vas llegint i s’explica el gir brusc cap a la dreta extremista per la que va optar la majoria de la població uns mesos més tard.

- Tots els extrems són dolents:
La majoria d’organitzacions republicanes van eliminar la moltes escoles religioses i van prohibir el culte públic.
A les Corts algú va dir:
‘la enseñanza religiosa prostituye la conciencia del niño’
Entre el febrer i el juliol del 36 es produïren 350 morts a l’Estat per atemptats i desordres. La violència dels dos costats era insuportable
Miguel de Unamuno sentenciava:
Y que no se hable de ideología, que no hay tal. No es sino barbarie, zafiedad, soecidad, malos instintos y lo que es –para mí, al menos- peor: estupidez, estupidez, estupidez, estupidez.

- Després del 18 de juliol (el alzamiento) a Manacor, es van executar i cremar cap a dues-centes persones. Tan sols el primer dia.

- El 21 de desembre del 1936, l’ajuntament de Manacor nomena Hijo Adoptivo de Manacor y Predilecto de España al ‘Excelentísimo ‘Sr.’ General D. Francisco Franco Bahamonte, Jefe del Estado Español. (sense comentaris)

- El 29 de desembre de 1936, Antoni Amer, batle republicà de Manacor va ser detingut i assassinat a Son Coletes. El van disparar per l’esquena.

- Fins a l’1 de febrer de 1940 no inscriuen la defunció d’Antoni Amer Llodrà al Registre Civil de Manacor. Fins aquell moment havia constat com a ‘desaparegut’.
Causa de la seva mort: ‘ a consecuencia del desembarco de Mallorca, según resulta del expediente instruido al efecto y su cadáver recibió sepultura en el cementerio de Manacor.
Dues mentides:
1- el desembarcament acabà el 4 de setembre i Amer va ser assassinat el 28/29 de desembre.
2- va ser sepultat a la fossa comuna de Son Coletes.

- L’any 1994, l’ajuntament de Manacor posà el seu nom a un carrer de la ciutat, diuen que possiblement és un dels més curts de Manacor.

Fotografia: Gestora de la Diputació (any 1934). A baix, al centre: Tudurí, Francesc Julià i Antoni Amer. A dalt, al centre Joan Bauçà (tècnic), Alomar i Mayans (La història robada, Antoni Tugores)