Any Polar Internacional.

Any Polar Internacional.
Enguany s’està celebrant el quart Any Polar Internacional de la història.
.
Es tracta d'una iniciativa que només s'havia celebrat tres vegades en 125 anys (els anteriors van ser al 1882, al 1932 i al 1957)Prop de 50.000 científics de 63 països del món aprofiten l'Any Polar Internacional per a incidir en aspectes com l'escalfament global, la biodiversitat i els recursos pesquers als pols.
.
Aquestes són les raons que han portat la comunitat internacional a conèixer amb detall què està passant als pols. Per això, al març va arrancar l'Any Polar Internacional 2007-08, que durant dotze mesos mantindrà en marxa 220 projectes d'investigació, en els quals ja participen prop de 50.000 científics de 63 països. i que intenta unir els esforços de nombrosos països per impulsar la investigació a les zones polars, per a la qual cosa es requereix una enorme inversió de temps i de diners, del tot inassumible per a un sol país. La investigació de l'Any Polar abordarà des de l'estudi dels organismes marins que viuen a l'Antàrtida i l'Àrtic a la salut dels pingüins o l'estat dels recursos pesquers. Però també, i amb un èmfasi especial, el canvi climàtic en les dues regions polars, que estan especialment afectades per l'escalfament global.
.
Un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) estudiarà, en el marc d'un projecte internacional, la salut dels pingüins a l'Antàrtida per analitzar com els afecta el canvi climàtic. Un altre grup, també del CSIC, estudiarà els recursos pesquers a l'Àrtic, i l'Institut Nacional de Tecnologia Aeroespacial investigarà l'evolució del forat d'ozó a les zones polars, a fi de preveure el seu comportament a llarg termini. Aquests són només una petita mostra dels projectes i les prioritats de l'Any Polar Internacional, que per a la comunitat científica representa una de les millors oportunitats d'avançar molt en poc de temps.
.
L'Àrtic i l'Antàrtida, els pols nord i sud del nostre planeta, estan més prop de nosaltres del que habitualment tendim a pensar.
Des de fa uns anys se sap que la seva influència en el clima, lluny de ser local, és planetària. El desglaç de grans extensions als pols a causa de l'escalfament global causarà, segons les prediccions, un augment significatiu del nivell del mar a tot el planeta. A més, les zones polars contenen una de les reserves de minerals i de recursos pesquers més grans. De manera que qualsevol fenomen que tinga lloc en els pols afectarà altres zones del planeta i a l'inrevés.
.
El desglaç podria tenir conseqüències sobre els ecosistemes marins i sobre els corrents que influeixen en el clima terrestre. Quant de gel es desfarà realment als pols i quan? Aquesta és, sens dubte, la pregunta més apressant que es debatrà en els projectes de l'Any Polar Internacional.
.
Per respondre a això, s'han dissenyat alguns dels experiments més sorprenents, com les perforacions a les zones més profundes del gel antàrtic per a l'extracció de mostres del gel més antic, el que es va formar fa uns 900.000 anys. Hi ha investigadors que consideren que, amb sort, podrien trobar mostres de gel de fins a un milió i mig d'anys d'antiguitat o més. L'interès d'aquest gel es basa en el fet que va retenir al seu interior bombolles d'aire d'aquell moment, de manera que els investigadors consideren que amb aquestes bombolles i les mostres de gel es poden conèixer centenars de milers d'anys després els nivells de diòxid de carboni existents i reconstruir així la història. D'aquesta forma, coneixent com van tenir lloc aquests cicles de desglaç en el passat, es pot ajudar a preveure millor com respondran en el futur els pols en una situació d'escalfament global.
.
A Internet si poden trobar moltes pàgines d'aquest tema, l'adreça següent correspon a l'expedició que hi participa l'arenyenca Montserrat Coll i la logronyesa Raquel Rodríguez,
en el vaixell trencagels canadenc Admunsen.
.
La pagina web de l'expedicio es: http://www.ipy-cfl.ca/
I a l'apartat dispatches : http://www.ipy-cfl.ca/page12/page12.html