Aprendre

Ahir vaig acabar realment esgotada, però aquest matí m'he llevat amb un agradable record, el que m'havia deixat l'inici dels cursos No et quedis al marge de les Noves Tecnologies. Aquesta activitat està organitzada per l'Ajuntament d'Arenys de Mar i desenvolupada per Arenys.Org.

Una notícia que potser no vau poder sentir per la Ràdio però potser vau poder veure al vespre a Televisió de Mataró. Ells van ser-hi al curs del vespre, van poder parlar amb els alumnes i descobrir l'empenta d'un grup de persones que han volgut fer el pas i perdre la por a l'ordinador. Van entrevistar a alguns alumnes i van conèixer què els havia mogut a apuntar-se als cursos. Les raons ben variades: per comunicar-se amb els familiars que estan lluny, per navegar, per preparar-se millor de cara a entrar en el mercat laboral i en moltes ocasions per “no perdre el tren”.

Fa ja uns anys que m'estic movent per internet i utilitzant les possibilitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació faig la meva feina i alhora dono sortida a la meva gran passió, la comunicació. Tot i fer temps que estic en aquest camp encara no havia fet el salt cap a la part formativa. Per sort a Arenys.Org tinc al meu costat a una persona incansable que fins ara portava endavant la majoria de cursos, la Míriam. Els que la coneixeu coincidireu amb mi en el fet que és una persona treballadora i amb una màgia interna que sap transmetre d'allò més bé i una energia que ens encomana minut a minut. L'he vist durant anys amb un munt d'alumnes gaudir de la formació. Ahir vaig ser jo la que vaig viure un moment especial amb un grup de persones amb ganes d'aprendre.

I per aquest fet, per la voluntat de saber més, avui els hi dedico la meva reflexió. Una persona amb inquietuds, siguin del tipus que siguin, ja és una persona valuosa. Si a això afegim el fet que en molts casos es tracta de persones grans i que el que aprenen es totalment nou, el mèrit es multiplica. Ahir 20 persones van tenir un primer contacte amb l'ordinador, segurament és l'inici d'un camí molt llarg. Els meus esforços aniran encaminats a que aquest caminar els hi sigui atractiu, que el passeig els hi sembli interessant. Però també intentaré impregnar-me de la seva voluntat de conèixer, de descobrir, d'il·lusionar-se. Una capacitat que ens alguns moments em resulta complicada de mantenir veient el que passa al meu costat.

Continuo intentant veure les coses en positiu, però cada vegada em costa més. Us posaré un exemple. Fa setmanes que passo per la Riera i a l'alçada del Xifre em cau l'ànima als peus. Si aixeco la mirada em trobo amb un nyap imperdonable. L'edifici queda parcialment tapat pel formigó. La construcció del pàrquing del Xifré no té perdó. Tants anys parlant del projecte per després acabar així. Vull recordar que els que ens han precedit han sabut conservar un espai com aquest. No em serveix que algú m'expliqui que aquella capa grisa que ara veig acabarà sent una plaça enorme...i què? Ja pot ser una plaça d'or, m'és igual! Aquella plaça tapa parcialment l'edifici. Tant m'és que uns diguin que el van fer els altres i que els altres diguin que els uns estàven d'acord. Ja en tinc prou d'anar d'un costat a l'altre i de seguir un partit de tenis municipal en el que els arenyencs som uns espectadors bocabadats d'unes jugades que no entenem i sobretot que no ens agraden.

I mentre espero amb paciència que algú organitzi els temes, que algú es planti i digui fins aquí! ara comencem a actuar amb un pèl de coherència, ara deixem els discursos encaminats a complaure a uns i a altres i anomenem les coses pel seu nom, jo continuaré amb la meva passió, la comunicació. Amb una companya que em transmet energia, la Míriam. I amb uns alumnes que m'ajuden a carregar piles, que em contagien il·lusió i engrescamenta. Algú dirà després d'aquest comentari que els d'Arenys.Org no tenen àvia... jo diria que no tenen padrí.