Arenyencs a Disneyland París

Com que el bloc d’en Ferran em va tenir enganxada a arenyautes.cat tot l’agost, he decidit,juntament amb els meus companys de viatge, que penjaríem quatre apunts, per mostrar que fan els arenyencs quan van pel món.

Travessar mitja França, amb quatre nens és el primer que hem fet. Les parades han estat llargues i planificades. Omplir bé el dipòsit a la Jonquera. Parar a Millau per esmorzar i veure el viaducte més alt d’Europa. Buscar l'àrea de servei amb més gronxadors de tot el recorregut per dinar. I berenar on es pugui.

Hem sortit a les cinc de la matinada i hem vist sortir el sol a Sigean. Triem pujar a París pel Massís central, per ser el més pintoresc alhora que econòmic. L’autopista no és directa, per tant hi ha moments que s’ha d’agafar carreteres secundàries. Són aquestes carreteres el millor del viatge, grans praderies de cereal esquitxades de casetes on deuen viure famílies molt felices, envoltades d’animals, fent pastissos de pastanaga o carbassa. L’alçada del massís i l’absència de muntanyes fa que sembli que pots tocar els núvols.

L’últim tram, decidim voluntàriament oblidar l’autopista i travessem el bosc de Fontaineblau. Les valls del Loiret, el Seine i el Marne estan plagades de castells, després de tanta valla això és un regal per la vista. Els walkies no paren. Ostres mira aquest, recoi aquest altre… En un cartell descobrim que un d’aquests castells pertanyia a Madame Pompadour, la favorita de Lluís XIV. Quina llàstima, la ruta està marcada i programada, no podem parar.

Arribem a destí a les sis de la tarda, un Formule 1 de Collégien, a cinc minuts de Disneyland, ideal per passar-hi la nit i arribar al Parc carregats d’energia.

La millor manera de veure Disneyland és fen amics. Hi ha moltes ocasions per fer-ne, tantes com cues has de fer. Els amics, per anar bé, ha de fer dies que corrin pel parc. Ells et diuen tots els truquillos que hi ha al parc, quan i com mirar els espectacles, com utilitzar millor el fastpass, que val la pena i que no.

Aquesta informació és indispensable i tal com la reps l’has d’anar passant. Arriba un punt que a cada moment has d’anar saludant, igualet que per la nostra riera. Que!! Com ha anat? Heu pogut entrar d’hora? I l’últim dia crec que ja coneixes a tothom, al menys tots els catalans i els de mitja Espanya.

Per mi, que sóc fan de tot allò que faci Disney, això és gairebé el paradís. Però val a dir que aquí és el lloc de més rabietes per metre quadrat que he vist mai i que hi ha un nen plorant a cada cantonada.

Uns d’aquells amics que anem fent, en aquest cas bascos, ens deien.”Aibá la leche aquí tiene que mandar Sarcozí al ejercito para recoger todo el dinero que ganan joder”.

A Disney hi ha més botigues que atraccions, et cobren absolutament per tot i intenten per tots els mitjans que no et moguis del recinte. Nosaltres, ja repetidors, hem decidit dormir a les cabanes del Davy Crocket Ranch. Son com unes minicasetes amb totes les comoditats i amb espai, molt d’espai per correr.

El sopar el comprem preparat i superbarat en un Auchan que hi ha a cinc minuts i per dinar ens apanyem amb entrepans, fruita, sucs, iogourts i galetes i m’oblidava, el esmorzar ja bé inclòs en el preu. Estem segurs que mengem més equilibradament que la gent que dina el menjar del parc.

Per treure suc al parc, t’has d’organitzar, t’has d’aprendre els horaris i has d’anar tranquil. Nosaltres ens ho hem passat molt bé, hi hem estat quatre dies des de les vuit fins les sis sense parar. Els quatre nens no s’han pogut portar millor, n’hem perdut a dos però els hem recuperat.

I per acabar, tipus truquillo de visitant experimentada, us dic que les millors atraccions per nosaltres han estat: Captain EO de Michael Jackson, Els pirates del Carib i la muntanya russa de l’oest.