ARENYS BÀSQUET: DE CLUB FORMATIU A CLUB DEFORMATIU?

ARENYS BÀSQUET:  DE CLUB FORMATIU

A “CLUB DEFORMATIU?”

A la nostra terra com en qualsevol altra hi ha molts equips base, de formació. Normalment els pares portem als nostres fills a fer esport al club del poble, del poble més proper, del barri… En fi el que es diu com a equips formatius on els valors de l'esport estan molt arrelats i des de ben petits s'ensenya a jugar a l'esport que els nens han escollit fer. També, i pot ser el més important, és ensenyar a competir i a respectar als companys i als rivals.

Aquests equips tenen una feina importantíssima en la nostra societat i un mèrit incalculable, on de mica en mica tant els nens com els pares acabem agafant un estima molt especial a aquest club, sempre serà el nostre club el que realment portem a dins, perquè és on hi han crescut com a jugadors i on els hi han ensenyat molts valors.

Com en tots els esports hi ha qui serveix i qui no, això durant els primers anys, el mateix esport ja s'encarrega de fer la seva pròpia selecció. A edats més petites hi ha més equips i a mesura que els nens van creixent el nombre d'equips del club es van reduint, els nens es cansen, es passen a un altre esport, en fi per diversos motius.

Però quan arribes a l'edat 16 anys en amunt, els nens que segueixen fent l'esport que han estimat des de petitons, és perquè més o menys es defensen bé, i a partir d'aquí crec que és molt important la mà del club i d'un bon entrenador.  Està clar que l'exigència a mesura que es van fent gran cada vegada és més alta, i així ha de ser. Se'ls ha d'exigir compromís i esforç, però aquest compromís i aquest esforç ha de ser també recompensada de la mateixa manera, amb compromís i a entendre aquest jugador que porten a dins els colors del seu club de tota la vida.

Bé doncs en els últims dos anys, això no ha estat així en l'ARENYS BÀSQUET, ha arribat gent nova, que s’han cregut que han descobert la sopa d’all, creures que són clubs poderosos,  i per a ells el més important no és competir amb els bons jugadors de la casa sinó que és molt millor anar a buscar nois de la comarca que comptar amb els nois del club, i molts dels nens que abans competien bé en aquest club es veuen desplaçats per aquests d’altres nois que avui estan aquí i demà estaran allà. Que fan els nois de tota la vida del club? o deixen l'esport perquè s'han fartat de passar uns anys molt dolents, o marxen a altres clubs de la comarca. El que estan provocant és que el noi que abans jugava allà ara juga aquí, i el noi que jugava aquí ara juga allà.

Sens dubte s’estan carregant l’esport base, i segurament alguna cosa més.

Qui ho pensi fredament dirà, i amb tota la raó del món, que estem ben sonats. I tot perquè? només perquè els nois volen fer esport.

Crec que seria molt millor que en comptes que els nois canviessin de club, seria bastant més raonable canviar als entrenadors, tots sortiríem guanyat temps i diners.

Realment quin és l’objectiu? Si ho mirem fredament i fem els números veurem que les classificacions, resultats, grups… més o menys hi ha mateixos clubs i els equips estan força igualats, simplement cada any un pot estar un més amunt de l’altre. Això si sempre hi ha algun club, que per història i per localització estan un esglaó per sobre del altres. Així doncs realment, quin és l’objectiu?

Sincerament crec que és per satisfacció personal dels nous benvinguts, i que quan marxin deixaran el club amb una mà al davant i altre al darrera,

I això no és tot, perquè ara ve el més fort de tot, crec jo i és que s'està entrant terreny molt perillós, ja que estan tractant als nois com a mercaderia i no com a persones que estan formant, s'ha de dir que tot allò que t'explicaven quan van entrar al club de que aquí s'ensenya a respectar, tindre valors… patatim patatam, ara són ells qui estan trencant aquests valors tan importants. HIPOCRESIA PURA I DURA.

S'està fent a petita escala la professionalització del BÀSQUET FORMATIU, anar a fixar per fixar i no valorar ni l'esforç del dia a dia ni l'entrega dels nois. Tot això un bon dia es girarà en contra vostra, temps al temps.

El mèrit d'un bon entrenador és fer un gran equip amb els recursos que tens, si m'amoïnes molt reforçant-ho amb un parell de jugadors de fora, que et manquen, que tots es sentin implicats i partícips de tot el que fan ells i els seus companys.

Aquest és el mèrit d'un bon entrenador.

Que cada any aquest grup de nois vagi creixent i vagi pujant segons les seves possibilitats. Crec que això és el que hauríem d'exigir als clubs formatius, ja que per un que arriba a triomfar, 10.000 ho fan per gaudir. I aquest un ja s'encarreguen els grans clubs d'emportar-se'l.  El que estan fent és desmotivar jugadors de la casa per posar un equip fet a mida, on avui juguen aquí i demà jugaran allà, i tot perquè, només pel seu ego personal.

És l'interès més desinteressat.

Això si, si el Club ho permet, no hi ha res a dir.

La opinió d'un pare d'entre tants que pensen el mateix.

Enric Jordana

5 de juny de 2014