Arenys mon amour!

Aquests dies, després de gaudir d’unes petites vacances, he començat a plantejar-me el meu futur professional. La meva professió és ser advocada, i n’he exercit durant molts anys. De fet, entre una cosa i altra treballo des dels 17 anys. Ara em plantejo la possibilitat de tornar a exercir, bé en el camp processal o bé com a advocada en algun ajuntament, atesa la meva experiència en l’administració local. I hi ha algun ajuntament que precisament està iniciant processos selectius. Però tinc un problema, un problema que és nou per a mi. Cap d’aquests ajuntaments em fa el pes. I no perquè no tingui ganes de treballar, que en tinc moltes, sinó perquè no és l’ajuntament del meu poble. I això pesa. Haver gaudit del luxe de treballar per al teu poble no té preu. Poder fer les coses en què creus -i que creus que són les millors per Arenys- és el millor que li pot passar a una persona que s’estima el seu poble. Intentar fer les coses amb imaginació per aconseguir que els arenyencs se sentin orgullosos del que has fet no és comparable amb cap altra cosa. I per això em costa tant engrescar-me per treballar a un altre indret que no sigui Arenys. I és que poder treballar per al teu poble t’omple d’un orgull que és difícil trobar en un altre lloc de treball. En fi, seguirem treballant per Arenys des de la rereguarda, fent treball de formigueta, per poder, algun dia, aconseguir les coses en les quals creiem. Però mentrestant m'hauré de guanyar les garrofes en un altre lloc. Amb tota la passió possible, això sí, però sense la il·lussió de fer-ho per Arenys.