Baixeu, baixeu
Enviat per @miquelcolomert el
Aquesta idea concreta d’humanitat que no és pas meva sinó d’Steiner i que diu que ja no estem avorrits -si més no segons el lànguid sentit antic de la paraula. El que estem és més aviat insensibilitzats, o potser fins i tot fastiguejats. Assetjats des de qualsevol racó, reforçades per la immediatesa més aclaparadora, les últimes notícies ens serveixen en safata un dramatisme i una cruesa més grossos que els que ens pogués subministrar qualsevol relat clàssic que goséssim evocar. Aquest gran Mercat d’excitacions en què poden tan sols competir l’autor de tremendismes de periòdic i l’escriptor de ciència-ficció. És ben bé com si la imaginació hagués estat desplaçada per la manipulació dels fets reals. I no som lliures encara i l’efecte que tot plegat fa és que la raó estigui en mans de qui més soroll produeix, d’aquell o d’aquella que més crida i alça la veu i més disbarats pronuncia. Mare de Déu, baixeu, baixeu! Un poc més de distanciament crític, sisplau. I, si Trias pot ser alcalde, ¿per què no s’hi aboca i a sant de què tanta por? Arriba un moment que ja n’hi ha d’haver prou, de tantes contemplacions. I, si no, fes com jo. Abandona l’arena política i que l’antídot sigui la Literatura. Justament perquè aquest món és així d’opressiu, la Literatura com a antídot podria ser ben bé aquell instrument d’educació al servei de la llibertat individual que tanta falta fa i de la qual tan mancats anem. Amén.
