BCN

El cap em bull, els peus es queixen mentre maltracto els ulls perquè s'obrin. Això és el purgatori o una equivocació de les grosses.

Barcelona no dorm, ni calla. El cos m'ho ha confirmat aquest matí en el moment de sortir del pis on he passat la nit més curta d'aquest any.
Va ser després de sopar que ens vam passejar, tots plegats, per Gràcia. Vam tancar aquell bar fosc, de parets amb fotografies de culte a les glòries del 'heavy' més dur, on es va començar a riure per riure. La memòria es perd dins un taxi parat en mig de les Rambles comprant cerveses. Ja ho diuen, ara és moda 'no paky, no party'. La interculturalitat del segle XXI sense reserves.

Encara no sé com vam acabar en aquell pis pobre en decoració, ric en converses. He dormit de pressa, no tenia temps. Ara em pesa el cos i tot s'arrossega, però no importa.

Afegeix un comentari nou