Berna

Berna ben bé es mereix dedicar-hi dos o tres dies, però nosaltres només en disposem d'un. Triem el dimarts per que és el dia que fan mercats de flors, verdures, formatges i artesania. Ens sembla que així ho veurem tot més acolorit.

El primer que fem és anar a veure el símbol de la ciutat, els ossos. S'explica que Berthold V, al 1191 quan va fundar Berna, va decidir que li posaria, a la ciutat, el nom del primer animal que cacés. Infortunat animal va ser un ós (Bär en alemany). El temps ha fet la resta amb el nom de la ciutat. El Bärengraben és un espai on des de aleshores n'hi ha hagut. Actualment és un gran parc a la riba del riu Aare on hi conviuen un ós, una ossa i dos ossets petits. Aquest lloc també és un bon punt de partida per visitar Berna ja que disposa d'una oficina d'informació i una estació de tramvies.

Berna està edificada sobre un gran meandre del Riu Aare i just en el pont de Nydeggbruke, just al costat del Bärengaben, és on hi ha les millors vistes de la ciutat. Des del pont, Berna sembla una ciutat de conte de fades.

Ens endinsem per el centre de la ciutat on el trànsit està restringit i és molt agradable passejar-hi. Els carrers tots son empedrats i porxats, crec que és la ciutat amb més kilòmetres de porxos que hi ha al món. Hi ha un gran nombre de fonts al ben mig del carrer, totes pintades de colors ben llampants i adornades amb flors vermelles. Amb canalla, no ens podem escapar de tocar la fresca aigua de cap d'elles.

La següent parada és la casa museu d'Albert Einstein, la Einsteinhaus. Aquí es diu que l'alemany és on va començar a desenvolupar la teoria de la relativitat inspirant-se amb el gran rellotge que veia des del seu balcó. La veritat és que n'esperàvem més. No és més que un petit apartament on n'han fet desaparèixer la cuina i els dormitoris, això si hi ha un munt d'objectes, fotografies originals i algun mecanoscrit que va fer ell mateix. La guia ens explica que l'Einstein és passava el dia jugant amb el seu primer fill i escrivint un munt de papers amb fórmules que deixava per tota la casa. La seva pobra esposa és devia passar el dia recollint.

En el mateix carrer, el Kramgasse ens trobem el Zyglogge, el principal monument de Berna. És un rellotge enorme obra de Caspar Brunner situat a la torre de Käfigturm. El rellotge conté unes figuretes mecàniques que comencen a girar a cada hora en punt. Com que només falten deu minuts ens quedem a mirar-ho. Minut rere minut la plaça s'omple de turistes, principalment japonesos, per veure l'espectacle.

Seguint el mapa ens dirigim a la Münster St Vinzenz, una catedral gòtica ben diferent a les nostres. Està en obres una llàstima. La portalada és el que més ens crida l'atenció, les figuretes que l'adornen estan plenes de color, l'efecte és fantàstic. La catedral també disposa d'un carilló i els campaners el toquen manualment. De fet encara viuen a la torre.

Val la pena fer una parada a la plaça del darrera de la catedral. Hi ha un parc infantil i unes boniques vistes de les teulades de Berna i del riu Aare. Aquí hi ha una especie de pressa que domina les aigües amb un ós al mig.

Quasi sense voler-ho ens trobem el Bundeshaus, la seu del govern federal. No se si ja ho he dit però Berna és la capital federal del país. Davant seu hi ha la Bundesplatz una plaça amb unes modernes fonts que surten del terra. Jugant a veure qui la travessa acabem tots mig mullats.

Just continuant aquesta plaça ens trobem tots els mercats, l'un darrera l'altre. Flors, verdures, formatges i artesania, ens perdem per les paradetes i deixem Berna per anar al següent destí. El Dählhölzli Tier Park.

Aquest parc, que m'arriba a fer mandra escriure el nom, és de visita obligatòria si vas amb nens. Són hectàrees i hectàrees de terreny dedicat a la fauna europea. L'espai és tant gran com tot el centre històric. Els animals tenen tant d'espai que no saben de la existència dels seus veïns. Hi ha zones de pícnic, senders que el travessen en totes direccions, no hi ha recorregut predefinit, ni mapes. Es tracta de perdre-t'hi i de passar-hi el temps. Al riu la gent te una curiosa manera de nadar. Bàsicament es deixen emportar per la corrent. Surten d'una zona de bany i arriben a una altra.

Com cada tarda fem la paradeta, comentem com ha anat el dia i ens prenem un got de llet amb xocolata. Aquesta vegada al Dählhölzli, a la riba del riu, en un cafè on tenen sis tipus de xocolata amb pols.