Bicentenari de Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882) va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'ancestres comuns (?) mitjançant la selecció natural.
La seva teoria fou acceptada ràpidament per la comunitat científica, (?) mentre que la teoria de la selecció natural va arribar a ser àmpliament vista amb la principal explicació del procés de l'evolució a la dècada del 1930, i ara constitueix la base de la síntesi (?) evolutiva moderna. En forma modificada, el descobriment científic de Darwin segueix sent la base de la biologia, ja que preten proporcionar una explicació lògica (?) de la diversitat de les espècies.

Darwin va desenvolupar el seu interès en la història natural mentre estudiava medicina a la Universitat d'Edimburg, i posteriorment teologia a Cambrige.
Desconcertat per la distribució geogràfica de la fauna silvestre i pels fòssils recollits en el viatge, Darwin va investigar la transmutació de les espècies i va concebre la seva teoria de la selecció natural el 1838. Tot i que va discutir les seves idees amb diversos naturistes que necessitaven temps per la investigació i la seva elaboració geològica la qual li donaven prioritat. Darwin escrivia la seva teoria el 1858 quan Alfred Russel li n'envià una de similar, i ambdues foren presentades a la Societat Linneana en documents separats.

Amb la publicació de l'origen de les espècies el 24 de novembre de 1859, Darwin va poder establir la seva teoria dins del món científic.
Darwin va tenir un gran reconeixement quan va morir i va ser una de les 5 úniques persones del segle XIX que no eren de la família real i van ser enterrades a l'Abadia de Westminster, al costat de John Herschel i d'Isaac Newton.

Els estudis però continuen, i les diferències per ex. entre el genoma dels humans i el dels ximpanzés que fins ara s'estimaven en un 1,2% del total, avui se sap que són bastant més grans (avui un 10%), i que estudiant només unes petites parts que no s'havien analitzat en profunditat, amb participació de biòlegs catalans, el resultat és que, de sobte, hi hem trobat gairebé tantes diferències com en tota la resta ja coneguda, explica Tomàs Marquès des del laboratori a Seatle (EUA). Les diferències, a més, no concerneixen elements secundaris, sinó zones molt funcionals, plenes de gens.

Es discutible pretendre a priori, que amb aquests postulats, es digui que s'anul.la l'existència de l'acte creador d'una entitat superior, amb la pretesa i avui incerta suposició de que venim d'ancestres comuns amb simis. Hem d'estar oberts a possibles nous descobriments sense ocultació de les veritats descobertes, amb tot, no es pot negar, que cada especie, a partir del seu ens originari, sí que amb el decurs del temps ha sofert variacions amb millores d'adaptació ambientals i de supervivència, això és evident.

Amb tot, l'ésser humà, havent-se escapat del medi natural, ja no hi ha possible evol.lució natural, avui és l'home que modifica l'ambient i el malmet en contra seu, només li resta voler treballar, evolucionar espiritualment, intentar comprendre el seu destí, si no vol acabar com està demostrant en tants indrets de la terra, amb un odi injustificat, pitjor que les bèsties.