Borja responde

Fa uns dies parlava d'un correu d'en Xavi Bosch a la llista d'arenyautes. En Xavi té una visió de les coses i una ironia per il·lustrar-la que admiro. El seu llenguatge barreja molts registres i els seus escrits permeten moltes lectures (per això vaig reproduir íntegre el correu, encara que potser no calia).

Un dies més tard l'Aufe el contestava amb el correu "m'he tret les ulleres". Ho diu al principi del seu escrit (el reprodueixo íntegre més avall) que ell és un dels "nouvinguts" que es referia en Xavi. L'Aufe que no fa molts anys que viu a Arenys no s'escandalitza per les afirmacions d'en Xavi. Li respecta i juga amb la mateixa ironia. I, sobretot, comparteix amb ell la preocupació que era l'essència del primer escrit; "els models de creixement", no només els territorials, sinó també els socials i econòmics.

L'Arenys de 2007 no té res a veure amb els del 1992 (per triar una data emblemàtica i que ens pot semblar recent). Aquests 15 anys han transformat completament la vila. Aleshores ens resistiem a ser engolits per la metròpoli i ara ens plantegem com sobreviure com a metropolitans. El cens no ha crescut molt però és evident, en el nostre dia a dia, la presència de molts nous veïns (que no són 'arenyencs de tota la vida') que han decidit quedar-se i hi tenen tot el dret (capítol apart, els qui voldrien poder fer-ho i tenir també tots els drets). Com ens trobem, parlem, discutim, treballem i defensem junts un nou Arenys de Mar és tot un repte. Aquest creuament de correus electrònics entre en Xavi i l'Aufe m'ha semblat un bon exemple de com van i poder anar les coses.

* La fotografia és de fa uns dies al Bareu. Concretament de la canalització sobre l'antic rial de Tronqueda (potser més conegut com el rial de ca l'Aymerich). El rial, afluent del Bareu, ja no era gran cosa, potser només unes tapies... ara ja no és res.

Queda inaugurada la secció "Borja responde".

Estimat Xavi, com a ex-resident de Montornès del Vallés, propietari (virtual) d'un flamant 4x4 i (també virtual) d'un no-cubicle residencial amb vistes al mar (orientació Sud-Sud-Est), amb safareig de 40cmx40cm inclòs, i visitant esporàdic del Mataró Park (la mateixa llet per nadons la tenen a meitat de preu), no puc fer res més que veure'm retratat en el teu escrit i -un cop assumit el pes d'aquesta creu- fer-me alhora partícep del teu neguit eco-estètic per molt estrany que et sembli. 100% d'acord amb tú, vamos malamente.

Els especímens de la fauna que retrates (amb els seus matissos) ens trobem ben distribuïts per tot Catalunya, sempre movent-nos a l'aire de l'oferta i la demanda de cada metre quadrat edificable i ben adaptats a la cojuntura local. I és que no hi ha gaires "Borjas" al consistori d'Arenys (els noms que hi ha són molt d'aquí), però ja se sap que "els catalans de les pedres en treuen pans", així que sortosament encara tenim (i tindrem) promocions a tort i a dret desballestant rials i carenes en ares del progrés paritari, almenys mentre els bancs siguin tan prolífics amb la usura i als Arenyencs ens vagi bé aquest auto-espoli. Al carall amb el Pí pinyer de la Mediterrània, sempre ens quedarà l'Hort del Bisbe.

I al pobre "rojo" que desde l'ajuntament prediqui la quimera de limitar el nostre lliberalisme salvatge, o que pretengui exigir contrapartides a les nostres promotores perque "el poble" en surti beneficiat (on s'ha vist això!) doncs a aquest no li donarem ni aigua ni vots, ale, per comunista i antic!

Bé fins ara era xauxa per naltros, ja tenim aprovades una pila de cases amb pissina ben guais a sobre del Bareu (tranquils, de moment només estem "movent terres"), tot gentilesa del "Balcó del..MARASME" (marasme, paraula perfectament apadrinable), pero és que després de veure la "Foto del POUM 2006" amb CIU+PP+PSC+ERC ben consensuats presentant el seu projecte urbanístic Arenys Segle XXI ja ens esmolem els ullals pel que ha de venir. L'esquerra ha mort, Glòria al nou POUM i a la lliure autodeterminació del sector immobiliari!! A més, entre tanta setmana santa, Sant Jordi, pujada d'EURIBOR, i final de lliga taquicàrdica, qui té temps i esma per llegir la lletra petita d'aquest POUM o d'escoltar als que denúncien les seves febleses en campanya electoral? No, no, cada ovella al seu corral, mirarem cap una altra banda capficats en les nostres cabòries i -això sí- ens queixarem de l'abstencionisme quan toqui.

Mentrestant, en convido a fer xip-xap al safareig de casa. Ben posats, s'hi poden encabir mitja dotzena de peus!!

Salut i fins aviat!