carrera universitaria

Mullat i xop com una bayeta da l'Ateneu, lo doctor havia girat cua cames ajudeu-me cap a l’astasió da frança a buscar lo trenc semidirecte, avall avall avall fins al Pla de Palau. Ara, a toro pasado,tot raflatsionant amb lo cap arrapenxat a lo vidre del vagó aturat a la via siete anden segundo da l’astasió da sercanias, lo doctor va compendre que par ell ja havien passat tots los anys possibles, habidos i por haber.Tenia Les sabates da sola de crepe plenes d’aigua, inclús, i feien un curios soroll com de gripaus que cantessin ritmicament quan caminava. Lo pantaló de chaviot pessaba com una losa , lo chaleco habia empesat lo seu natural prosés d’ancoiximent així com lo tabardo ca prasantaba un esguinç a la maniga dreta. Habia perdut lo maleti a on duia los rebuts i demes bartulos de Transports Freitas i lo que era mes greu si cabe: també lo seu orixinal treball d’investigasió de mes de 340 folis mecanografiats a un espai i agafats amb una goma. Aprofitant, doncs, lo tenue reflexe de la seua cara a lo vidre de la ventanilla lo doctor s’enclenxinava una mica amb la pinta que sempre duia entre los tres boligrafos inoxcrom correctament aparcats al costat de las ulleres da llexir, a la butxaca da dalt da la mericana, sota lo tabardo. Mai mes. Mai mes tornaria a aquell coi d’universitat sentral a on l’havia sorpres tot d’un plegat una gran corredissa de xovens peluts perseguits per aquest coi artefacto.