Cartes d'arreu del món

Ja podeu llegir i escoltar el conte que hem presentat al concurs de "CONTES DEL MÓN". El conte de “Cartes d’arreu del món”, se’ns va òcorrer a tots plegats una tarda tot pensant de que el podriem fer, si inventat o versionar algun conte ja existent, la veritat és que d’un bon principi els nens i les nens van tenir clar que el volien fer ells. I dit i fet, ens vam posar a pensar de que podria anar la història i vam acabar creant aquest conte que va de dos amics que s’escriuren per correu postal, juntament amb d’altres nens i nenes d’arreu del món. Però un carter malvat que fa arribar totes les cartes del nens a l’estació cental on hi treballa un cuc gegant que les desvia a d’altres destins. Amb aquest conte volem tractar el tema de l’amistat i alhora parlem de la interculturalitat tot fent intervenir nens d’altres indrets del planeta com Àfrica, Pol Nord, etc… Esperem que us agradi.

 Ir a descargar

Nens i nenes de periodisme de l'escola Joan Maragall.

 CARTES D’ARREU DEL MÓN

Hi havia una vegada fa molts anys quan no hi havien ni telefons mobils, ni internet, ni res de tot això…. un nen i una  nena que es deien Aura i Marc, els hi agradava molt fer amics, per això escrivien i en enviaven moltes cartes arreu del món.

Però el que no sabien era que un carter dolent les desviava a un país molt llunya, a l’Àfrica on hi vivia un cuc gegant que impedia que les cartes de molts nens arribessin a les seves destinacions.

L'Aura va conèixer un nen que es deia Marc a traves de les cartes i era del Pol Nord i l’Aura era de Xina, tenia un gatet que es deia “Xai”, li agradava molt pujar pels arbres. Quan es van voler coneixer el carter els va dir que enviessin les cartes a un lloc però les va desviar i van arribar a Arenys de Mar on uns nens i nenes de periodisme de l’escola del Joan Maragall les van recollir i quan les van llegir van veure que no eren per ells!! Per sort s’en van adonar i la van tornar a correus perquè li tornessin a la seva propietaria.

Un dia l'Aura va escriure a un amic seu que vivia a l’Argentina, que es deia Aniol per preguntar-li si sabia alguna cosa d’aquest misteri. Aquest li va dir que la podia ajudar amb el seu problema, resulta que sabia que hi havia un carter que vivia al Pol Nord que tenia una especie de cuc gegant que s’encarregava de fer desapreixer les cartes dels nens i nenes….

L'Aniol va explicar a l’Aura que l’única manera de que el carter deixes de fer de les seves era anar fins a l’Àfrica per fer alguna cosa amb aquell cuc que es menjava les cartes, per això necessitaria l’ajuda d’un amic seu que vivia a l’Àfrica perquè anés a parlar amb el cuc gegant perquè deixes de desviar les cartes de tots els nens.

I així ho van fer, mentres en Marc distreia al carter que controlava l’estació central de correus mundial, en Moha va anar a veure el cuc gegant que estava a l’estació central d’Africa, per sort el cuc era bo i no li va fer res, aquest li va explicar que el carter li feia desviar totes les cartes a diferents destins perquè no volia més feina i tampoc que els nens i nenes d’arreu del món es seguisin escrivint.

A partir de llavors i gràcies a la col·laboració de tothom el cuc va decidir fer el correcte i les cartes de tots els nens i nenes d’arreu del món arribessin a on tenien que arribar. Finalment l'Aura i en Marc van poder parlar a través de les cartes durant molt de temps, potser fins i tot algun dia es coneixerien de veritat….

FI

Sofía, Aisha, Erik, Alexandra, Laia i Soufiane