Castell de Sant Miquel... amunt i cims 3/25

Avui he anat amb els amics gironins al cim on es troba el Castell de Sant Miquel. Érem una bona colla: l'Aina i l'Ivó, els més petits de dos anys i mig, l'Ernest i en Martí, en Pau i jo, la colla dels grans!!! L'Aleix i l'Aloma, els petits de mesos, han pujat amb cotxe i ens han preparat el dinar a peu del castell. Hem començat la caminada a la barriada de Montjuïc de Girona i un cop travessada la urbanització i la variant, ens hem endinsat cap a dins la muntanya. A la mare li ha sorprès el canvi de paisatge en qüestió de minuts: cases pairals, prats verds i arbredes d'alzina a arreu. La passejada ha estat agradable i uns bons festucs, cacauets, i els bastons de la Marta i en Narcís, ens han ajudat a arribar a dalt (390 m). Pujant hem jugat a amagar-nos entres els arbres i, la mare algun cop ha tingut feina a trobar-nos! :-D Un cop a dalt, INCREÏBLE!!!!!!!!! El castell de la princesa!!!!!!!!!! Hem arribat dalt de la torre pujant per una escala de cargol! UauuuuuuuuU! Quina feinada deuria tenir la princesa cada cop que havia de pujar a la Torre!

De arenyautes

I des de dalt hem tingut una vista molt bonica: a la dreta, el mar i les illes medes i el Far, el Montseny, Matagalls,... Ufff! La miopia de la mare no li ha permès veure gaire... i el pare no ens ha pogut acompanyar. Però us puc confirmar el sobrenom de "la talaia de Girona". Potser els gironins em podeu fer memòria d'altres punts que es poden divisar?

Per cert, un cop a dalt encara ens hem divertit buscant un tàper ple d'objectes que sembla que algú havia amagat. Es veu que es tracta d'un joc que en Marc i la Txore pràctiquen entre canvi de bolquer i papilla de fruites: el geocahing. Ara seria una mica complicat explicar-vos-el... potser ho faig el dia que em posi a buscar el que hi ha amagat a Can Jalpí.