Caure a la Riera m'ha sortit molt car

Aquests dies m’he trobat a molta gent que m’ha preguntat si era veritat el que deia l’Agenda d’aquest mes de juny. Que he hagut de pagar a l’assegurança de l’Ajuntament d'Arenys de Mar les costes del judici que el jutge em va condemnar, amb un maxim de MIL–CINC-CENTS euros. Doncs sí, he hagut de pagar, no els MIL-CINC-CENTS euros però sí MIL euros. Gràcies al meu advocat que ho va negociar amb l’asseguradora, cosa que segons el nostre Ajuntament, ells no van aconseguir, segons em varen dir…

Ja podeu pensar com m’he sentit després de gairebé quatre anys i amb una INVALIDESA d'un 37% com a conseqüència de la caiguda. 

Voldria buscar culpables que n’hi ha, perquè, amb la meva bona fe, vaig confiar en els que aleshores eran l’Alcalde, el Regidor d’Urbanisme i el “Secretario”. Tots ells cobraven dels impostos que paguem tots nosaltres.

Quan vaig caure el Sr. Vinyes i el que aleshores era regidor, crec que de Sanitat, hem van trucar i es van interessar pel meu estat i ens varen dir que podíem fer un “requeriment” . Em van explicar que l’Ajuntament tenia una assegurança per aquests casos i que el millor era fer-ho de bé a bé i jo m’ho vaig creure.

El “requeriment” el vaig fer al mes de setembre, jo havia caigut el vint-i-nou d’agost. Al mes de febrer encara no m’havien contestat i vaig anar a preguntar que passava. La persona que ens va atendre va estar molta estona abans no va trobar l’expedient, i em va dir que havien d'avisar un testimoni. I efectivament el dia 14 de febrer, cinc mesos després va anar a declarar el testimoni sol, a mi no m’ho van notificar. Aquell noi volia explicar com havia caigut i no el va deixar parlar,  nomes podia dir sí o no. A partir d’aquí van posar el que van voler.

A finals del mes de febrer vaig rebre la notificaciò que el requeriment no s’havia acceptat perquè no era clar el motiu de la caiguda. I tot això quan en el mateix lloc havien caigut varies persones que poden confirmar els mateixos botiguers de L’Arenyense i de Can Planells. De fet el mateix Ajuntament va reconeixer que las llambordes estaven molt gastades i que podien provocar una relliscada. Aquest document que ho diu el tinc jo. D'altra banda la mateixa brigada de l’Ajuntament va “ratllar” per dues vegades les llambordes d'aquella rampa. Suposo que ho van fer per alguna cosa no?

Un cop va passar tot això ja em vaig posar en mans d’advocats per portar-ho a judici. Pero bé, ja veieu com està el tema, la Justicia només és per segons qui. Perè el que més mal m’ha fet, a part del físic i que la meva vida ha canviat totalment, no ha estat el perdre el judici, sinó la poca consideraciò de l’Ajuntament, crec que podien haber fet quelcom més del que han fet, perquè ells saben que tinc raó.

La meva pensió d’aquets dos mesos ha servit per pagar a l'advocat que representava a l’Ajuntament. Des d'aquí vull donar les gràcies a les persones que sempre s’han interessat i preguntat per mi. També als que en els primers moments van mirar si podien fer quelcom per ajudar-me, però no va ser possible. I també agrair a tots els que m’han recolçat. Per acabar un consell: si mai us trobeu amb un cas com el meu, de dret al jutjat que aleshores l'advocat us podrà assessorar i sabreu el que s’ha de dir i fer.

ROSA Mª PUIG