Chicha Montenegro Gallery

Imaginatiu, surrealista, absurd, delirant, creatiu, fantasiós, irreverent, hilarant…. tots aquests adjectius s’ajunten amb el teatre, la música, la dansa i el circ per formar l’espectacle desbordant Chicha Montenegro Gallery de Carles Santos que ahir vàrem anar a veure al Teatre Lliure de Barcelona.

Se’m fa molt difícil explicar el missatge de la historia posada a escena en format de quadre de Dalí o d’una escena de Brossa. L’autor ens explica el paper dels diversos fluids que surten del cos humà: la llet materna de Montenegro que rega els intèrprets; les llàgrimes que fins i tot omplen una piscina on poder-hi nedar; els vòmits que poden ser també mentals i els expressa en 42 formes de matar un capellà; o el toc gore del final de l’espectacle on els cantants interpreten una ària tot bevent-se sang.

Per mi però el més interessant ha estat la part visual de l’espectacle. Els intèrprets, 4 cantants i dues actrius, estan el seu 95% del temps volant literalment per l’escenari gràcies a un entramat de cables i politges. Els seus moviments, a voltes suaus o enèrgics, combinats amb una molt bona col•locació de les llums, creen unes escenes plàstiques dignes de qualsevol museu convencional.

Deixeu-me felicitat molt especialment l’empesa arenyenca dels germans Pruna, encarregada de tots i cadascuns del vols acrobàtics (i que no són pocs) dels intèrprets, sense els quals aquest espectacle no tindria cap força.

Teniu temps fins diumenge per gaudir d’un espectacle que no us deixarà, per bé o per mal, indiferents.