Com és a dins, es a fora.
Enviat per eulalia el
” Vaya mala cara haces, hija!”, em va dir l’altre día una persona que em vaig trobar per la Riera d’Arenys.
” … que raro, hoy precisamente me he mirado en el espejo y me he encontrado bien guapa…”, vaig atinar a dir. Fa un temps aquest tipus d’opinions sobre la meva persona em deixaven fora de joc.
Després d’aquesta trobada vaig seguir Riera amunt cap a casa quan als deu minuts em vaig trobar una coneguda, la Riera ja ho té això.
” Noia, estàs guapissima, quina bona cara que fas!”.
” Very interesting…”, em vaig dir, ” A no ser que en deu minuts hagi sofert una transformació, aquí passa alguna cosa…..”.
Jo era la mateixa, en canvi una persona em veia guapa i l’altre lletja. Mirem a les persones i creiem que les coneixem, el que no sabem és que és al revés, ens coneixem a nosaltres a través de les persones. El resultat de la nostra observació és fruit del que tenim a dins, sino, com ho reconeixeriem? Hi ha qui sempre veu la bellesa i la llum en tot, d’altres en canvi la lletjor i la foscor.
La realitat, les persones, les coses no tenen qualitats, tret de les que nosaltres els volguem atrubuir, la opinió o visió que en tinguem ens dóna una pista clara i nítida del que sóm per dins. Si el que veiem no ens agrada el millor aprenentratge que podem fer és preguntar-nos què hi tenim a dins que ens ofereix una imatge desagradable.
Aquesta és la única sanació possible tant de nosaltres mateixos com del món.
I tú, quan mires, què veus?
