COMUNICADOR?, PRESENTADOR?, PERIODISTA?.

Senyor Cuni:
Al principi era Deu, ara es molt mes.
Ara es la llum, la guia diària dels catalanets…i catalanetes. Sobretot de les..(perdona Serrat) “tietes”, que no se perquè en fan pensar amb las “matildes” de Telefónica de Espanya. Totes elles, las tietes, estimadores dels nebots, que si ho sont, no importa la nacionalitat.

Des de una perfecta dicció, se ha tornat en amo i senyor dels “ matins de TV3”.
Lo que va ser interessant al principi, se ha tornat ara, en insuportable.
La “Pregunta del dia” se ha de emmarcar, com a model de manipulació de la opinió publica davant mateix del televident. I hauria de ser exemple dins de qualsevol universitat de la Comunicació.

Es ell, en Josep Cuni, el manipulador únic?. Esta servint a uns interessos determinats?. Quins interessos?, els de un grup Polític?, els interessos de un grup mediatic?.

Es un personatge perfecte per crear majories cada dia.
Eixís s’emporta la medalla del millor comunicador que existeix.
I te poder, perquè un Programa com el seu que es fa des de Barcelona, a ell no l’impedeix anar a fer-lo des de Paris i Roma, (finals de les champions del Barça). I a Washington, a la posta en marxa del actual president Americà. En les tres ocasions, la seva presencia no va millorar el programa, pro li va donar, a ell, un bany de massas.i punts per aquets premis que es donen els mitjans entre ells mateixos.
Recordeu aquets programes, que eren?, un premi?, o un embolicat de perfum de presencia mediàtica?.

A ell, l’importa estar sempre amb la majoria, en las seves entrevistes. Veieu com tracta als convidats. Sempre de cara a la posició pre majoritària. Segons si el entrevistat estarà a favor o en contra d’una posició majoritària, eixís anirà l’entrevista.
El Sr. Cuni, no haurà donat la seva posició, pro haurà conduit molt be el debat perquè al final, el televident estigui satisfet del Programa.
Se haurà establert gracies a les enquestes d’opinió, una posició majoritària i una altra minoritària.

“La pregunta del dia”, es el talo de fons durant tot el mati, bellugant-se el termòmetre dels percentatges a favor i en contra.
Si Paul Joseph Goebbels hagués conegut el sistema de intoxicació de la opinió publica, mitjança’n la tècnica de las enquestes, segur que la hagués fet servir.

Que hi trobo jo en aquesta secció del Programa?.
• La pregunta, estan formulades de tal manera, que dirigeixen la resposta, i es pot endevinar el resultat dels percentatges finals.
• Diuen els resultats, amb percentatges.
• No diuen, l’univers, de la enquesta. Es a dir, quants teleespectadors, han estat connectats duran els temps de la enquesta. I amb conseqüència, quants teleespectadors han expressat la seva opinió. I quants NO LA HAN EXPRESSADA?. Mesuren l’Abstenció?.

Hi ha alguna perversitat amb els periodistes, que sense embuts acusen als politics de ser culpables de l’abstenció. Pro ells que saben perfectament la força argumental que te la abstenció, la amagant amb total impunitat. La suprimeixen, no hi ha abstenció, en las enquestes matinals de TV•3. Parlant de percentatges que han dit a favor , i de percentatges que han dit en contra.

• Ni siquiera se, quin tipus de control es far, per evitar les repeticions d’un mateix en las respostes.

I finalment, es serio que una Televisió Publica, per participar en una enquesta se hagi de pagar?. Cada dia, ha de pagar?. Es una enquesta pensada per no “mineuristes”, sinó per els instal•lats en el sistema.