Conferència o míting de la por?

Conferència o míting de la por?

L’Aula d’Extensió Universitària d’Arenys, normalment cada setmana tothom en surt amb bon regust de boca, per la qualitat de les conferències que s’hi imparteixen, això no vol dir, potser, que en alguna hom en surti una mica contrariat pel seu gust particular.

.
Avui (18-03-2014), hom a assistit a la conferència, d’acord a l’anunciat: “Què significà la monarquia borbònica? Què significà l’Estat liberal? Catalunya dins d’Espanya”.
Conferenciant: Josep Mª Fradera de la UPF.

.
D’entrada, al fer el preàmbul introductori, personalment, ja m’ha donat la sensació que el conferenciant venia una mica “cremat” d’alguna disquisició recent: ha començat advertin-nos que no ens deixéssim portar per l’efervescència del 2014 i tinguéssim molta cautela a no deixar-nos influenciar pels pallassos que els set dies de la setmana ens emboteixen pels canals mediàtics...
.

Cert que la història es pot explicar de diferents angles i cada historiador pot tenir les seves preferències, es poden fer ressaltar el paper que han tingut uns i altres i posar més èmfasi a què més li convingui, ara bé, la història dels segles XVII, XVIII i següents no l’hi manquen pas documents de tota mena, lleis, cròniques, etc., i per tant no es pot banalitzar, ni diluir generalitzant amb ambigüitats el que va ser la duríssima repressió borbònica a Catalunya, humiliació, vexació i destrucció.
.
Dir que en l’anomenada Guerra de Successió els qui estaven al capdavant de Catalunya no la van veure venir i la van pifiar en posar-se al costat dels austriacistes, és voler d’antuvi fer un judici històric molt amanerat, però el que no m’ha agradat com a conferència, i aquest és el motiu d’aquest escrit, és que com aquell que no diu res, insinuar que com a conseqüència d’aquells fets, al no posar-nos al bàndol dels forts, dels guanyadors, ara, avui, ens ho penséssim molt bé, no fos que les conseqüències fossin més decebedores, amb la gravetat que, anant tot bé, les conseqüències i derivacions de la crisi deixarà tota una generació perduda.

.
Això més o menys tots ho intuïm i ja ho patim per desgràcia nostra, al estar malmenats, però ara no podem quedar-nos esporuguits, per quatre “papus” que els passarà la història pel damunt, la Via Catalana, entre altres per dir-ne una, és un símbol que  demostra que el capital de Catalunya és la vàlua i talent de la seva gent, i estem il·lusionats i esperançats per un futur millor i viure la nostra normalitat amb democràcia i dignitat.