Corpus identitari (VI): La gent d’Arenys
Enviat per Enricpera el
El pare Venanci d’Arenys de Mar (Xavier Nogueras i Prats, 1903-1983) nasqué a Arenys de Mar el dia 14 de març de 1903, fill d’una família de cerers i adroguers. El 1927, a l’edat de 24 anys, demana l’ingrés a l’Ordre dels Caputxins on estudia filosofia i teologia. L’any 1934 és ordenat sacerdot.
Dins l’ordre franciscana porta a terme diverses funcions, arribant a ser ministre provincial. L’any 1964 marxa a missions a Colòmbia i no en tornarà fins l’any al 1973.
Combina la seva tasca religiosa amb la seva passió d’escriptor, i a part de la seva obra personal coma poeta, escriu i adapta diverses peces teatral religioses.
La primera de les obres que us presento, enregistrada per en Joan Pera, és de ben segur la seva obra més coneguda pels arenyencs: La gent d’Arenys.
La gent d’Arenys
(Lletra per una sardana escrita l’any 1947 dedicada a Carles Xena)
La gent d’Arenys – mireu si és el cas! –
Som cadascun a sa manera:
qui és alt o és baix; qui és magre o gras,
qui té un ofici o una carrera.
Som com tothom, poc més, poc menys.
Però se’ns coneix que som d’Arenys.
Diu que ens ho veuen a la cara.
Potser ho fa el cel, potser el mar blau
o la riera oberta i clara
o el nostre clima tan suau.
Sigui el que es vulgui, és cosa certa
Que som gent noble i ben oberta.
Tots rumbegem, qui menys qui més,
i tots gastem certa elegància.
Tots tenim l’aire de marquès
sense voler-nos dar importància.
Això és la sang, que ens bull a dins,
de tants prohoms i braus marins.
Del millor indret que Arenys tenia
n’hem fet jardí pels que ja han mort.
No obrim carrers – que prou caldria –
però obrim els braços fent un Port.
Nostre palau – ningú ho estranya –
l’hem fet per als vells, i - tant se val! –
ans que el “passeig millor d’Espanya”
hem preferit un hospital.
Som a la inversa de tants d’altres:
primer tothom, després, nosaltres.
Així hem estat, i així serem.
I som alegres i cantaires.
I som feiners i fressegem
com els boixets de les puntaires.
De tot bateig volem confits
i de tot dol prenem candela
i ens barallem... però – amunt i crits –
naveguem junts a rem i vela.
O gent d’Arenys: vinguen les mans
i amb un anhel que mai feblegi
fem via enllà, tan cristians,
tan franciscans i catalans,
que tothom digui així que ens vegi:
“Són com tothom, poc més, poc menys...
Però, quina gent la gent d’Arenys!”
Altres peces del Corpus identitari:
(I) La puntaire de Manuel Ribot i Serra.
(II) El conte El corn del llibre Tríptic de Ferran de Pol.
(III) Fragment del llibre Érem quatre de Ferran de Pol.
(IV) La dansa d’Arenys
(V) L’Himne a Sant Zenon de Joan Draper i Xavier Maimí
