Corpus identitari (VII): La rierada
Enviat per Enricpera el
Poema del Pare Venanci d’Arenys escrit el 28 de febrer de 1948 on explica les seves sensacions davant d’una rierada. Poema enregistrat per en Joan Pera.
La rierada
Aquella nuvolada blanca, mansa,
mireu-la com s’ha estès,
posant un remolí d’esgarrifança
entre el fullam espès.
Som a migdia i ja fosqueja,
la tempesta no és gaire lluny.
Veieu el llamp que serpenteja?
Sentiu el tro com gruny?
Hi ha com una angúnia...Tot sembla encantat...
i esclata la tempesta desfermada.
Els carrers van d’ample – un xiscle ha vibrat,
que creix i corre, esbojarrat:
“la rierada!...la rierada!...la rierada!...”
Mira-la com baixa a tomballons
coronada d’escuma i bramulant d’ira.
Mira com s’encrespa i aborda els balcons.
Mira! Mira! Mira!
Cada revinguda puja més amunt
i a cada envestida corre més furiosa.
Rebot pels carrers i salta damunt
tot entrebanc.
I avança gloriosa,
brandant la crinera de brossa i de fang.
És com un galop de l’allau d’Atila.
Ai, passeig tan ample; ai, cases; ai, vila!...
Però el cel s’esqueixa
i nimba la riera, com un pont diví,
l’Arc de sant Martí.
Així han passat tantes rierades,
i així passaran
tantes rierades que potser vindran.
Cap viu, Arenyencs: les portes barrades,
deixem-les passar!
I després sortiu, rient de l’espant...
I altre cop: Avant!
Altres peces del Corpus identitari:
(I) La puntaire de Manuel Ribot i Serra.
(II) El conte El corn del llibre Tríptic de Ferran de Pol.
(III) Fragment del llibre Érem quatre de Ferran de Pol.
(IV) La dansa d’Arenys
(V) L’Himne a Sant Zenon de Joan Draper i Xavier Maimí
(VI) La gent d’Arenys del Pare Venanci d’Arenys
