Cric, cric, cric, cric...

Durant aquestes nits, de finals d'estiu fins a principis de novembre, es sent un dels insectes més populars a nivell mundial, el grill. És tant popular que fins i tot el nostre poeta, l'Espriu, en fa referències:

1. Una petita pàtria entre les vinyes i el mar. I el plàcid cant dels grills als rials solitaris. "Primera història d’Esther"
2. Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit/camp l'ample silenci que estenen els grills..."He mirat aquesta terra"
3. La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills. "Final del laberint, poema VIII"

El grill (Gryllus bimaculatus) és un insecte ortòpter (de l'ordre de llagostes i saltamartins), que podem trobar entre el setembre i novembre. No és fàcil veure'ls, però sí és fàcil sentir-los. El seu cant és una estridulació, és a dir, produir so a partir de fregar les dues ales. Només canten els mascles. De forma més col·loquial es diu que fan un carrisqueig. La freqüència del cant està directament lligada amb la temperatura, és a dir quan més calor fa, més ràpid canten.

Temperatura de l'aire ºC=(nombre de cants per minut/5)-9

Aquests és un animal herbívor on els mascles són molt territorials i només toleraran al seu territori femelles, amb les que copularan. Si entra algun mascle es barallaran i intentaran trencar-li les ales, per impedir-li al contrari cantar i "robar-li" les femelles. Aquests costum tant agressiu ha fet que en alguns pobles asiàtics s'utilitzin per fer baralles amb juguesques incloses. A la Xina és un animal molt popular i és força comú tenir gàbies per tenir-los a casa i gaudir del seu cant.

La femella (com la de la foto) té a l'abdomen un llarg ovopositor, que recorda una xeringa, que utilitza per posar els ous sota terra (poden fer uns 700 ous).

Aquestes nits pareu l'orella i sentireu el "cric, cric, cric,..."