De Beauchastel al Raval (de Barcelona)

Ara que m'hi estic algunes hores, m'agraden les novel·les que parlen del Raval, la ciutat vella de Barcelona. Aquests dies n'he trobat una 'De Beauchastel a Barcelona', d'Adèle O'longh, editada per La Magrana.

Els protagonistes són un home gran, francès , vidu de fa poc, amb una llarga vida i un munt d'experiències al sac. I la seva néta, una jove escriptora que viu en un pis del Raval.
Un relat que ens diu que s'ha de creure en l'ésser humà, en les persones, en les il·lusions, sense deixar de pair les sotragades de la vida i el pas del temps.

Paràgrafs plens de tendresa per conèixer una manera de viure la vida i, ja posats a llegir, una part de Barcelona.

Mai havia llegit res de Adèle O'Longh que, resulta, és escriptora i cineasta i, resulta, que va viure en primera persona el canvi de fesomia del Raval. Aquells qui en saben diuen que es va mostra molt crítica amb la transformació del barri, en el seu moment. Per a mi no ha canviat tant, perquè els llocs, persones i carrerons continuen amb el mateix encant, fent que 'aquella transformació' s'hagi adaptat a la seva història i barreges.