De guerres musicals
Enviat per Roser Maresma el
Obro el diari. Ens passa una guerra pel davant i estem atònits. Ens la mirem des del sofà de casa o des del tamboret del bar. I ja està. Ah! no clar, que els Manel treuen un disc! Perdoneu! i Antònia Font i Brams, també. Totes les entrades de tots els concerts venudes gairebé abans de que s'hagin posat a la venda. El país ha embogit absolutament. Està molt bé, i estic molt contenta de que així sigui. I hi ha una guerra.
Potser, davant totes les adversitats dels últims temps, ens hem abonat a la música. És la millor de les aspirines davant totes les guerres que hem de lluitar cada dia.
Diumenge, després d'una guerra llunàtica, vaig anar al Harlem Jazz a Barcelona. Quan vaig arribar ja havien començat i vaig poder seure amb un tamboret a un racó de la sala. De seguida ho vaig notar. La pau arribava a mi de forma inevitable. L'aspirina, de cop feia el seu efecte, i l'energia ressorgia.
Va ser un petit gran tresor, trobat una tarda de diumenge.
Deixeu-me ser romàntica un moment, i dir que tan de bo, totes les guerres tinguessin aquesta dolça aspirina. I deixeu-me ser una mica èpica, i dir, llarga vida a la música amb català!
