De les restes de la placeta i la gent poc respectuosa.

Per tots és sabut que fa unes setmanes es van trobar restes humanes al subsòl de la Plaça de l’Església, motiu pel qual es van interrompre les obres que s’hi duien a terme, i per tots és sabut que les obres han estat aturades unes quantes setmanes perquè havia de venir un equip d’arqueòlegs a treure les restes humanes abans no es pogués emprendre les obres de nou. Mentre els arqueòlegs no arribaven, el forat que divideix la placeta en dues parts ha estat tapat amb unes lones blaves, i salvaguardat de l’accés de les persones per les balles grogues que es posen sempre que es vol protegir un espai públic o tallar el pas en un indret determinat. Les lones van anar bé per protegir les restes humanes de les pluges que ens han acompanyat a principis d’aquest mes; les balles no tant.

M’explico. Ara que ve el bon temps, són molts els nens que es reuneixen a la Plaça de l’Església per jugar - ja sigui per jugar a pilota, a cuit i amagar, etc. - i molts els pares o avis que seuen als bancs i la fan petar amb els altres pares o avis. I mentre van xerrant de les seves coses i de les dels altres, els nens juguen a pilota amb total impunitat - malgrat per tots és sabut que a la placeta està prohibit jugar-hi -, corren lliures per damunt les rajoles que conformen la plaça, cauen a terra perquè s’han entrebancat o ploren desconsoladament perquè han rebut una pilotada d’un nen malcarat que ho ha fet de manera voluntària.

Mentre tota aquesta tribu de petits nens descontrolats juguen, cauen i ploren n’hi ha uns altres que aprofiten aquests nous elements - les balles - que conformen el paisatge de la placeta per jugar-hi: uns s’hi enfilen, els altres hi passen per sobra, els de més enllà les separen, i un que ha aconseguit passar-hi juga amb les lones. Mentrestant, no pateixin vostès, pels pares o avis que, aliens a tot el què passa, segueixen parlant de les seves coses, o de les dels altres. Bé, hi ha un pare allà al costat de la merceria, que s’ha aixecat del banc i juga amb el seu fill a pilota: ara un li passa a l’altre i aquest l’hi torna, fins que, ep! Que la pilota ha votat inesperadament i cau escales avall amb destí a la terrassa del bar que ocupa mitja vorera de la riera.

No sé perquè s’ha tardat tres setmanes en començar l’extracció de les restes humanes del subsòl de la placeta, suposo que per motius de l’administració - paperassa i totes aquestes coses, ja se sap. El que no sé és perquè la gent és tan poc respectuosa amb les normes que imperen als espais socials - a la Plaça de l’Església ESTÀ PROHIBIT JUGAR A PILOTA, CO..NS! -, i tan poc respectuosa amb unes restes humanes que formen part del passat, i ara del present, de la nostra vila, i que si bé no explicaran res del passat, potser són les restes d’un avantpassat d’algun vilatà de l’Arenys actual al qual no li fa cap gràcia que uns nens incontrolats juguin damunt de les lones i saltin les balles que protegeixen el forat on hi ha les restes. Clar que tampoc entenc com els pares o avis poden deixar que els xavals facin el que vulguin sense ni tan sols vigilar-lo; com si portessin el gos al pipi-can i allà, un cop deslligat l’animal de la corretja, l’amo es posés a parlar amb la següent persona que portés el gos al pipi-can, el deslligués, i es posés a parlar amb ell, mentre els gossos es barallen, es mosseguen les orelles, ensumant el terra descobreixen un os enterrat, fan un sot bastant profund a terra, un d’ells hi cau i no en pot sortir, i l’altre que no sap que fer, mira el seu amo. Però el seu amo està xerrant amb l’amo del gos que ha caigut al forat, i estan asseguts al banc i si borda no el sentiran, perquè al gos li sembla que parlen de les obres de la riera i ja sap que el seu amo és molt crític amb la riera que ens han deixat, i, al final, desesperat i sense saber que fer aconsegueix obrir la porta del pipi-can, i s’escapa, travessa un carrer, baixa riera avall, arriba a la placeta, va a la font i hi beu l’aigua que en un costat hi forma un toll. Passeja donant voltes, sense saber on anar, per la placeta fins que li ve pixera. Aixeca el cap i veu la balla i el forat que protegeix. Aconsegueix passar per sota la balla, veu les lones que tapen una mica les restes, veu la sorra del subsòl, aixeca la poteta, i s’hi pixa.

PS: Perdonin que el text aparegui sense justificar. No he trobat la manera de poder-lo justificar. Si algú la sap hi fos tan amable de dir-la, li estaré bastant agraït.