Del Carmen Flores, el Sayremar i el pailebot Santa Eulàlia

Vaig conèixer el "Sayremar Uno" atracat al port pesquer de Cartagena, era un vaixell de fusta vell i brut que el pintat de color negre li donava un aspecte encara més lúgubre i vell si cap. Ressaltava el seu pont blanc d'alumini a la popa, estructura sobre coberta que li donava un aspecte més modern al vell buc. Anys més tard, el bell bastiment lluïa esvelt, net, majestuós, pintat en color blanc impol•lut i amb una preciosa arboradura, atracat al Moll de la Fusta. Els treballs minuciosos de restauració li havien donat un aspecte elegant i net, donant la imatge de veler amb solera molt més encertat que el dia de la seva avarada, en el llunyà gener de 1919.

Un altre gran canvi va ser el seu nou nom, rebatejat "Santa Eulàlia" en honor a la copatrona de la Ciutat comtal, un bonic nom per a un vaixell que va ser cèlebre en la navegació de cabotatge. Recordant una mica el seu passat i recordant una mica l'encara recent pas pel port de Cartagena, conegut per mi "in situ", vaig decidir indagar en la seva història.

Any de construcció 1918 i botat al gener de 1919

Pailebot de tres pals i bauprès.

Eslora total incloent bauprés i botavara 34'6 metres

Eslora entre perpendiculars 29'3 metres

Mànega 8'5 metres

Puntal 3'80 metres

Calat màxim 3'8 metres

Registre brut 166'87 tones

Registre net 155'43 tones

Desplaçament 215 tones

Superfície vèlica 526'4 m2

Nombre de veles 12

Alçada dels pals sobre coberta 27 metres

Tripulació: Capità i 6 mariners

I més dades històriques i fets curiosos. Encara que avui dia sorprèn navegar sense assegurança, en aquells dies en què el "Carmen Flores" va iniciar les seves navegacions, tripulació i armador van pactar per mutu acord fer les navegacions "a la part", renunciant a l'assegurança obligatòria. Navegar "a la part" renunciant a l'assegurança obligatòria era una pràctica habitual en aquells temps i en aquells velers que practicaven la navegació de cabotatge. Es renunciava a l'assegurança i de mutu acord per guanyar més diners. Segons consta en acta aixecada davant la Comandància Naval de Marina de València amb data 22 de juliol de 1919, l'Armador i el Capità i tripulació del "Carmen Flores", pacten de mutu acord renunciar a l'assegurança obligatòria d'acord amb l'article 10 del Reial Orde de 14 octubre 1919, per realitzar les seves navegacions "a la part".

Com a dada curiosa, el "Carmen Flores", té un germà bessó, el "PasqualFlores", que curiosament ha corregut la mateixa sort que el seu germà, fins fa ben poc estava exposat com Museu Marítim al port de Torrevella, havent realitzat algunes navegacions en regates al costat a altres velers de la mateixa solera.

Aquesta foto del Sayremar és del blog de Francisco Rebollo de Torrevella, amb molta més informació i documents en aquest apunt sobre la construcció del pailebot. En aquest  moll de Cartagena és on el vaig veure atracat moltes vegades el Sayremar I i fins i tot, algun cop, ens hi varem abarloar. També us recomano aquestes altres fotografies de l'estada del Santa Eulàlia al port d'Arenys l'any 2010.