Des del balcó de casa

Ahir vam presentar, a la llibreria Dòria de Mataró, juntament amb en Joan Safont, el llibre de contes d’en Pep Quintana, Des del Balcó de Casa, tan ple de bon humor i que no fa gaire que ha publicat Crea’t Edicions. Déu n’hi do, de l’assistència que hi hagué. L’acte va ser d’una durada civilitzada, menys d’una hora.

I el cas és que, mentre escoltava les paraules finals de l’autor, en què explicava el procediment seu d’escriptura, no vaig poder evitar de pensar un cop més en aquelles línies de Tòfol Serra, que ara fa ja tres anys i mig que ens deixà. “Ningú no podrà rebel·lar-se de veritat si no continua essent un nen. El qui no accepti que la rebel·lió va unida a la infància recuperada, si és rebel, acabarà en facciós. És la infància la gran preservadora de tot. I l’amulet amb el qual ens convé romandre incontaminats”.

La veritat és que m’hauria estimat més recordar aquestes paraules durant el meu torn d’intervenció. No va ser així. Va ser després, mentre escoltava l’autor dels relats, que em van venir a la memòria. Les deixo aquí mentre recordo, també, l’amabilitat de l’acollida i el xampany rosat que Dòria Llibres ens oferí, a tots els assistents, a l’eixida fantàstica de què disposa l’establiment. Més Llibres, Més Lliures. Sí, senyor.