Desig concedit
Enviat per eulalia el
” Riiiiiinnnggggg, riiiiiinnnnngggg!”, no vaig ser a temps d’agafar el telèfon.
” Vaja la Mar… deu haver passat alguna cosa….”. La meva filla de 19 anys viu a Anglaterra, amb ella funcionem amb la màxima “si no hi ha notícies, bona notícia!”, mai ens truquem, com a molt fem un Skype un cop per setmana.
” Mami connecta’t que t’he de dir una cosa”
Com a mare no puc evitar sentir un nus a l’estòmac en situacions com aquesta, per més que s’hagi independitzat.
La qüestió és que ha de marxar de la familia que la hospeda, perquè no sé quina cosina arriba de no sé on per quedar-s’hi i ja no hi haurà lloc a la casa per ella. Es veu que ha estat un petit drama, ho entenc, la Mar es fa estimar.
” Estic una mica xoffff, tinc ganes de plorar…”, em deia tota compungida.
” Mar recordes? Fa poc que em deies que el teu somni es viatjar i tenir moltes experiències. Doncs apa! Ja ho tens, una altra experiència de buscar-te la vida i trobar una nova familia que t’hospedi. De moment ja pots viatjar per Anglaterra i quan hagis estalviat per tot el món!”
” Jajajajajajajajajaja!! Que fort… és veritat!! Jajajajajajajaja!! M’ha vingut sol, sense que jo hagi de fer res….. Sóc feliç, ja no tinc ganes de plorar…. Gràcies!!! Ara mateix em poso a buscar nova familia”
La vida és així, tenim un desig, l’Univers escolta la petició i comença a organitzar-se per a satisfer-lo sigui com sigui. O ens posem en marxa sols o la vida ho fa per nosaltres. Diuen que hi ha més llàgrimes vessades per pregaries concedides que per pregaries no concedides, a vegades els desitjos són alts i clars, d’altres s’amaguen darrera un queixa, un sospir o un anhel, quan pensem, sentim, parlem i desitgem cal estar atents perque correm el risc d’aconseguir-ho!
I tu, de quina manera coneixes les teus desigs més amagats?
