Diari d'una desintoxicació (I)

No sé què en sortirà de tot plegat.

De moment el que tinc és un atac (constant) de nervis, una mala hòstia de collons i unes ganes molt bèsties de mossegar-me el dit gros del peu esquerre. Per què el de l'esquerre? Ni puta idea, no penso perdre el temps en desxifrar aquesta collonada.

Després de 3 dies sense tabac no puc considerar que la meva vida hagi millorat, en res. 'Cagoentot' si des que no fumo he perfeccionat la meva llista d'insults i improperis varis. I la història de 'ui sí, respiraràs millor, ja ho veuràs' és una trola grossa, grossa. Jo respiro igual, agafo aire pel nas i el trec per la boca. No fotem!!!

Les ganes de fumar s'han transformat en ganes de menjar, en gula permanent i necessitat de mastegar i llepar tot el que sigui mastegable i llepable.
Al poble, on hi tinc l'amagatall i l'apartament per a infidelitats, es pensen que m'he tornat ximple després de veure com escridassava la fornera per tancar en diumenge. Quedar-se sense esmorzar dolç o pa s'ha convertit en un problema d'Estat.

He descobert que una canya de cervesa es refreda més ràpidament si la prens sense una cigarreta. També he descobert que puc engegar-te a la merda mil vegades a la velocitat de la llum. I no exagero!!!

Teràpia 1.