dies de tren

El dia neix i es desperta ennuvolat, el sol no lluirà ni il·luminarà la cara dels que ara dormen mirant cap a la finestra. És d'hora la llum és blau - gris, d'aquella que no et deixa diferenciar bé els colors i sembla que tot estigui apagat. No hi ha moltes converses, però hi ha bastant de silenci. Avui hi ha música clàssica, d'aquelles que a la majoria de gent fa adormir o connectar directament els walkmans i la radio, però que a uns quants els hi agrada i fins i tot marquen el ritme amb el peu. A mi em relaxa i em transporta quan miro el cel.
Les persones grans van al metge, i parlen dels seus costums, de les seves vides i dels seus mals; d'anys d'antigor, quan anaven cada dia a la gran ciutat i no els costava fer-ho i ara si. Perquè no entenen el metro ni les estacions. Riuades de cotxes que sorpresos veuen a l'autopista.
Feina, fer feina per la carretera. Un port i una llarga corba que augmenta el grinyol dels rails i fa que les converses s'elevin (de volum no de qualitat)fins a crear-se realment un soroll en el xiuxiueig monòton.
Fosca, negror dels túnels on ja no hi ha paisatge per mirar, ni pobles per confondre, i reprenen la conversa dels temps d'ha. De quan eren joves i dels seus mals.
Fa fred i cada cop que s'obre la porta entra corrent d'aire que et gela les cames. És fosc, i encara no havíem vist sortir el sol per culpa dels núvols, ara ja és impossible. Però els dies seran més llargs, Per Nadal un pas de pardal. Sempre hi ha qui és distreu amb el telèfon; per excés de solitud o avorriment?
Primer en castellà i després en català. De forma mecànica anuncien les estacions, i com que per força la gent és bilingüe, no val la pena escoltar el segon cop, perquè evidentment ja ho has entès en el primer. La gent és vesteix atrafegada. S'inicia el moviment que els submergirà en un ritme frenètic per baixar i començar el dia i l'estrès. Tot canvia, tot és mou, i tota cuca viu.
14-12-99