Diners us estimo
Enviat per eulalia el
” puto dinerooooooooo!! FUCKIN’ MONEY!! sin dinero todos seriamos ricos…”, vaig llegir al mur del Facebook de la Mar, la meva filla que viu a Londres. Està buscant feina com una boja, els pocs estalvis que va fer mentre era au pair han desparegut amb la fiança del lloguer de la habitació. Se n’adona més que mai de la importancia de tenir diners per a viure.
” Maaaaaar”, vaig correr pitant a parlar amb ella per Skype per aclarir urgentment uns quants conceptes en relació als diners, ” sortiries amb una amiga que saps que t’insulta i que es caga en tu?”
” No, per què m’ho preguntes?”
” Molt fàcil, si insultes als diners no voldran venir amb tu, capisci?”
” Però és que jo tinc uns ideals, saps?”
” Tu necessites diners o no? Comença estimant-los i pregunta’t si els ideals que tens se t’han quedat petits”
Desenganyem-nos, de moment, mentre no s’inventi un altre sistema, els diners els necessitem. Sovint ens queixem de que no en tenim, que ens en falten, mai n’hi ha suficient, llavors, enfadats o bé els insultem, o bé ens refugiem en uns ideals que ens diuen que són bruts o ves tu a saber que, per a justificar la nostra enrabiada. Atraiem el que vibrem en el més profund del nostre subconscient. Els diners no són ni bons, ni dolents, són totalment neutres, són energia en forma de moneda, paper o inclús plàstic. Com a energia, éstà viva i té una consciència, i obviament, si olora el més mínim indici de menyspreu en nosalres ni se’ns acostaràn, de la mateixa manera que ni ens acostariem a un amic que ens insulta o mensyprea.
Val la pena revisar quines són les nostres creences més profundes en relació als diners i si detectem qualsevol pensament negatiu, de menyspreu, d’escassedat o limitant en relació a ells, automàticament, canviem-lo, a no ser que preferim seguir queixant-nos i maleïnt la nostra mala sort.
I tu, de quina forma estimes els diners?
