Diumenge de rams: religiositat o tradició

El diumenge de rams es recorda l'entrada de Jesús muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la Pasqua Jueva. Segons l’Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria i tothom va alçar palmes i branques de llor i d’olivera per donar-li la benvinguda.
Això, i no res més, és el que d’entrada es celebrava aquest diumenge a la plaça de l’església, i per això em va sorprendre quan algú em comentava estranyat que el rector hagués colat una pregaria al mig de la beneïda. No sé veure-hi res estrany que un acte religiós multitudinari, cosa que no els passa molt sovint, aprofiti per intentar recuperar terreny perdut. Aquests són els seus moments de fer campanya i vendre el producte.
Som de cultura cristina i això vol dir que la majoria, per no dir totes, de les nostres tradicions tenen una arrel religiosa. Fins i tot moltes festes paganes deuen la seva existència a la religió. Aquest és doncs el què de la qüestió i el què per molts és una tradició que no s’ha de perdre per la vistositat de la festa, i perquè sinó que cremarem amb la bota de Sant Pere, per cert una altre tradició religiosa, pels altres és un acte de fe.
El problema està quan l’església, amb tot el seu dret, decideix retirar la popularitat d’una activitat religiosa per la seva paganització. Exemple que jo recordi la processó de corpus que servia per enjardinar molts carrers de la nostra vila amb les catifes de flors.
No sé, no ho tinc clar, on està el punt de contrapès que fa que pugui conviure la religiositat i la tradició d’una activitat i que cadascú la pugui viure des del seu besant. Potser els uns hem de tenir clar la religiositat d’uns esdeveniments locals i els altres entendre que tot i aquesta religiositat han passat a formar part de la tradició local de tota la comunitat. Potser així podrem seguir gaudint de la palma, de la mona, de la crema de la bota, del cant a l’himne a Sant Zenon, dels macips... i de tot el calendari festiu tradicional.