Dos personatges a la recerca de la pròpia identitat: "La punyalada" de Marian Vayreda i "Solitud"de Victor Català

Margarida Casacuberta ens parla de dos personatges a la recerca de la pròpia identitat, de: “La punyalada” de Marià Vayreda i “Solitud” de Víctor Català.

Des de el punt de vista de les tècniques narratives, el que fa Víctor Català és contestar a Vayreda. Són dues concepcions, dues visions del món, que tenim la sort que estan escrites en català. Són dos grans monuments de la nostra literatura. Molt representatives de les preguntes, que en aquell tombar de segle, s’estaven fent aquest escriptors. “Solitud” és una novel·la fonamental per explicar la història del modernisme, en canvi “La punyalada” és una novel·la antimodernista. La gran diferència entre la punyalada i solitud és que l’Albert de la punyalada necessita l’intersecció de Déu per a trobar el sentit a la pròpia existència, en canvi la Mila de “Solitud”, en el món on ella viu, Déu no hi és. Víctor Català en aquest sentit fa un pas brutal des d’un punt de vista ideològic amb relació amb Marià Vayreda.

L’individuo es construeix ací mateix per mitjà de moltes batzegades. Allò que és més important de la persona és la capacitat d’entendre on és dintre d’aquest món. La consciència d’un mateix. És el màxim grau de saviesa.

Margarida Casacuberta

Universitat autònoma de barcelona

2 de juny de 2015

Si voleu escoltar-la, feu click aquí

Afegeix un comentari nou