El 5 a 0 a l'ascensor

Sabeu què em va passar l'altre dia? Falta res perquè comenci el Barça-Madrid: el vaig a veure a casa en Quim "muletes" Puig. Surto de casa escopatejat i rumiant perquè el Barça em provoca tantes emocions: set de les últimes deu vegades que he plorat (d'alegria) ha estat per culpa d'en Messi i companyia (i les altres dues ha estat perquè l'Espanyol ha perdut a l'últim minut).

Entro a l'ascensor, pitjo (o premo) el zero i... l'ascensor fa un moviment estrany, violent, i s'atura. Començo a pitjar (o a prémer) al dos, al tres, al zero... i l'ascensor ni cas. Em prometo a mi mateix de no posar-me nerviós, però falten set minuts per les nou, a can Barça ja es deu veure el mosaïc i jo estic tancat en una merda d'ascensor!!!!

Em poso a pitjar (o prémer) el timbre de l'ascensor, però gairebé no se sent (fa un soroll ridícul, com si li faltessin piles). Penso que segur que algun veí apareixerà, quan menys m'ho esperi, però són gairebé quarts de deu i no se sent res en tot el bloc. Em començo a posar histèric i pico tan fort com puc a la porta de l'ascensor, però ni cas.

I em cauen les primeres llàgrimes
llàgrimes que queden clares a la foto
foto que faig amb el mòbil
mòbil que a dintre l'ascensor no té senyal
senyal que avui em perdré el partit
partit que no em volia perdre per res del món
un món que és injust...

Miro què porto a la butxaca de l'anorac: les entrades del concert de Mishima a Vic, una pipa que em va regalar l'Elena, una foto amb l'Agus i en Roland a Bruges, un click amb cara de Lego i un Lego amb cara de click, una arracada falsa... Em poso a fer ioga mentre canto una cançó de Sopa de Cabra que comença així: rius de gent, malferida corren sols, escopint el seu fracàs, ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit, mentre ploren, de ràbia i per amor...

Entortolligat de nostàlgia i tristor, m'adormo com un gos abandonat. No em desperto fins les onze de la nit: m'obre un home pelut de can Cruixent. "Què ha fet el Barça?", li pregunto. "Ha guanyat 5 a 0". Estic tan content que li dic a l'home pelut de can Cruixent que, a partir d'ara, sempre que hi hagi un Barça-Madrid em tancaré a l'ascensor. Sempre més. Sempre!