el cargol la formiga i l'esquirol, (no dorm quan vol)

El cargol la formiga i l’esquirol.

Un dia la formiga va dir:
Ja estic farta de viure amb tanta gent i en forat tant petit vull viure sola!
Voldria viure en una casa per a mi soleta, com a casa el cargol amb la meva caseta i ja esta, sense ningú.
I es clar el cargol tenia uns dubtes semblants.
Per que pensava que era un rotllo això de dur la casa tot el dia a sobre. que mira els esquirols deixen la casa del l’arbre i se’n van cada mati a passejar. Òndia viure a ca l’esquirol si que estaria be.
L’esquirol per la seva banda va dir:
No vull viure més dalt d’un arbre que jo tinc vertigen! vull viure ran de terra tocant sempre ferm com les formiguetes tu en el seu cauet sota terra.
Llavors els tres animalons es van trobar i van arribar a la millor solució. Canviar de casa!
La formiga va anar a viure a casa el cargol, el cargol va anar a viure a ca l’esquirol, i l’esquirol a ca la formiga.

Però es clar no tot van ser flors i violes que trobar una casa es complicat...

la formiga quan va posar-se a la closca del cargol li va caure al damunt i no en podia sortir ni la podia arrossegar i clar inquietes com som quan va haver donat 100 voltes per dins la closca, la va netejar i pintar 6 cops ja en va tenir prou d’estar sola allà dins!!
I el cargol per la seva banda ja li va costar deu i ajut enfilar-se fins a l’arbre de l’esquirol, tant que quan va arribar a dalt va pensar quina vista mes bonica, però ara no baixo a buscar menjar! quina mandra haver de fer això cada dia!! Qui vol una casa amb vistes si costa tant arribar-hi?
i l’esquirol?
Doncs clar l’esquirol va intentar entrar al cau de la formigueta però ell era molt gran i no hi cabia i les companyes formigues se li enfilaven per tot arreu i li feien pessigolles i l’esquirol va veure que seria molt complicat guardar totes les seves nous a casa les formiguetes, perque la primera que va posar encara la busca.

Llavors l’esquirol va pensar que estaria millor a cal cargol tot sol amb el seu espai i sense que ningú li fes nosa i a més també estaria ran de terra.
El cargol va dir que res que ran de terra si estava millor i que potser a ca la formigueta seria més fàcil d’entrar i sortir quan volgués. I la formigueta es clar va dir que seria fantàstic viure dalt de l’arbre a ca l’esquirol ample amb vistes soleta.

I els tres animalons van tornar a canviar de casa.
Però es clar la formigueta va cansar-se molt pujant una engruna de pa i esquivant dues eurugues i un ocell, i quan va ser a dalt el ventet que hi feia quasi la fum dalt de baix de l’arbre, i la resta d’engrunetes?? Quan havia fet 8 viatges patint per les engrunetes que li van caure tres cops i esquivant un ocell i tres erugues enormes, i torna a baixar i torna pujar i torna a començar, va dir que prou que ella no estava feta per els esports d’aventura amb aquestes ratxes de vent! I tots els perills de viure allà dalt desprotegida.

L’esquirol va intentar entrar a casa el cargol però va veure ràpidament que aquell cau se li feia petit o hi posava el peu o hi posava la cua o hi posava una nou però que tot plegat no hi cabia!

i qui queda, doncs el cargol que per la seva banda i va entrar molt be a casa la formiga però de seguida va quedar ple de formigues per tot arreu arrebossat com una croqueta que ni si veia i va suar la cansalada per sortir del cau i treure’s les formiguetes que se li enganxaven a les bavetes!

Així doncs que els tres animalons es van tornar a canviar . la formigueta va tornar al seu cau. El cargol es va tornar a carregar la closca i l’esquirol es va tornar a enfitar dalt de l’arbre. I van arribar a la conclusió que ja en tenien prou d’aventures i de conèixer el mon. el millor era tornar cadascú a casa seva que com a casa enlloc!!

Fi.