El follet del bosc, l'Esquirol.

El passat diumenge passejant pel turó del Mal Temps, vaig tenir una agradable sorpresa... Saltant d'una capçada a l'altre em varen aparèixer dos esquirols (Sciurus vulgaris) perseguint-me embogits pel cel d'hivern.

Segons la llegenda, atribuïda d’historiador romà Plini i el geògraf Estrabó, es deia que un esquirol podia travessar la Península Ibèrica sense tocar al terra, de capçada en capçada. No sabem si era del tot correcte, però fa referència al caràcter selvàtic de la Península just a l'arribada dels Romans. Doncs bé, a Arenys encara tenim entre nosaltres una part imprescindible de la llegenda, l'esquirol. Aquest és un rosegador que el trobem a tots els boscos d'Euroàsia des de Portugal fins a la Rússia Siberiana. És bàsicament herbívor, i s'alimenta sobretot de llavors d'arbres, amb una especial predilecció pels pinyons del pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea). És per això que és freqüent als boscos, urbanitzacions i parcs de la serralada litoral.

Tenen dos zels a l'any, el primer ara al gener i el segon a l'estiu. És doncs ara que presenten més activitat i és més fàcil veure'ls perseguint-se i barallant-se per la femella.

Aquest és un animal que després d'una època de forta regressió, torna a ser comú als nostres boscos, parcs i urbanitzacions. L'esquirol es va fer escàs per la caça, doncs era comú menjar-se'l (era conegut l’arròs d'esquirol entre els caçadors d'Arenys de Munt), i després un cop va passar a ser una espècie protegida, una malaltia semblant al "moquillo" dels gossos va arrodonir la feina.

Si passegeu pel bosc penseu que a les capçades des de arbres... potser us miren.