El Lector

Diumenge de sol després de la tempesta. El teclat de l'ordinador em va 'raru', la G fa hores que és a la platja i jo fa dos dies que no em dóna la gana de dutxar-me. M'he tornat ecologista i 'porca' al mateix temps, què vols?

M'ha agradat jeure en aquesta gandula i sentir com passen les hores mentre giro els fulls de la novel·la 'El lector' de Bernhard Schlink amb traducció de Carme Gala. M'ha agradat el llibre, la història de persones amb passat que no els deixa viure el present. Potser per això no he tret els ulls del llibre fins que no l'he acabat, era molt conscient que la història més recent torna i ens passa factura, perquè no ens l'han explicada i perquè no hi ha justícia, perquè a les guerres no hi ha vencedors, tots hi perdem.

Amb els ànims revolucionats arreplego un got ple de gasosa i me'l prenc amb la mirada perduda a la paret blanca del bloc de pisos veí. Decideixo canviar d'estil literari, alguna cosa d'aventures anirà bé.

Algú posa la clau al pany, obre la porta i saluda. Compartim la gasosa, fresca i picant, la calor apreta, la xafogor impregna l'ambient. És hora de dutxar-se, és moment de fer net.